Oblit
Som un ahir condemnat sense sentències.
Fesomies de reble arrodonit.
Ens perdrem sense causa ni sentit.
No hem estat ni fets ni conseqüències.
espectres de vellut descolorit.
Emboliquem la troca de l’oblit
en el cabdell que esborra les presències.
Badam, badam, ballem... així!
L’últim batec entre la pols s’esgota.
Ignoraran que un dia érem aquí
perquè ésser oblidats es nostre si
Ballem, ballem, vessem la última gota
del nostre efímer i ignorat destí
3 comentaris:
Ei, quina més grata i gran sorpresa. M'has deixat sense saber que escriure, jejeje. Hi ha un proverbi àrab, cito literalment del meu llibre de proverbis, que diu:"El pasado ha huido, lo que esperas està ausente, pero el presente es tuyo", aprofitem-lo.
Moltes Gràcies. Petonets.
Ostres Meki!
Quin honor per a l'Aura!
Molt bonitu!
Per cert, no t'escaparàs de fer-me un dibuixet ben potitu per penjar en alguna de les pareds del meu futur pis!
PETONETS!
Pd.: sí, ho reconec, m'he posat gelosa, je je je!
És la nyesi! jejejjeje...
Publica un comentari a l'entrada