divendres, de gener 04, 2008

Mansturbatio 08

En Bandini em retreu que tinc el bloc molt abandonat. I té raó.Tinc moltes excuses per donar. En aquestes dates, tots tenim excuses. Però no cal; total, què en traurem, uns i altres? El cas és que ja sóc de nou aquí. Recuperem el ritme i intentem entretenir la parròquia.Entrarem a l’any 2008, amb un breu "diàleg entre cronopis".El nostre amic Bandini, en un atac porno-eufòrico-literari, ens ha sorprès (o no) amb un poema net i clar com un espàrrec de Tudela. No hi ha pellofa, es pot menjar d’una xarrupada i sense respirar. No li trobeu certa voluptuositat en el fet d’engolir-se un espàrrec blanc i sucós com si fos un calçot? L’espàrrec té la virtut d’estar més trempat que el pobre ceballot, socarrimat i pansit.A veure el poema-espàrrec i la meva modesta rèplica.


Bandini dixit:

Buenos propósitos para el nuevo año

Vomitaré los restos de tu saliva
en mi garganta,
ese pelo de tu coño que quedó
atrapado entre mis dientes.
Con jabón de Ph neutro,
limpiaré mi piel de tus caricias,
de tus besos en la punta de mi polla,
del tacto a condón en las manos.
Y lavaré mi camisa
de manchas de semen,
de restos de rimel
y del olor a mercromina del sudor de tus ingles...

... y lo haré queriéndote, que tiene más mérito y
además
lo cortés no quita lo valiente.


Mèlich dixit:

Anava capficat, cercant caixes de cartró noves. Ell també tenia dret a estrenar. Any nou...Hi ha una bona collita de cartró. Cada any per aquestes dates. Malgrat els laments de crisi, tothom tira la cana a l’aire i compra, compra, compra. Comprar és el darrer signe d’identitat d’una societat inculta, una societat frustrada, un veïnat que ha de viure al voltant de vent del Pla, Porca Misèria Play Statyon, wii o game Boy. Va tenir la sort de trobar un embolcall de plàstic de bombolletes. Va de conya per matalàs. El de l’any passat el tenia esgotat. Havia acabat les bombolles que feia petar les nits d’insomni. Ha fet fred aquests darrers dies de l’any.
Era sota la finestra de "l'escriptor", com sempre en el contenidor hi havia restes de Din A4 escrits a doble espai i per una sola cara. Ell, antic afeccionat a la lectura, sempre s’entretenia amb una ullada als fragments que "l’escriptor" havia rebutjat. Aquest any el va sorprendre un boligot petit de paper , molt premut. El va desembolicar, encara era humit, com si l’haguessin sucat dins d'un got de llet.



"Vomitaré los restos de tu saliva..."

El va llegir tres vegades. Es feia fosc. Era fosc. Va deixar els cartrons i , arraulit darrere del container , la seva mà frenètica li va dedicar la palla més apoteòsica que mai s’havia fet.
Anava repetint: "jo també t’estimo"...i t’estimaré, malgrat tot.
Lo cortés no quita lo caliente.

6 comentaris:

Cucurucho ha dit...

Buenas tardes, Mélich.
Pasaba por aquí, ningún teléfono cerca y no lo pude resistir...

Anònim ha dit...

Recoi Melic comences l'any amb un d'aquests posts decadents q tant t'agraden, hahahaha, recony ja van quedar ben descansants a l'Argentera el dia q vas cardar el camp, hahahaha.

Pd. Sóc jo, ja ho saps, hahaha, és q em fa mandra entrar per comentar aquesta merdeta de post de mal gust. Collons Melic no pots esforçar-te una micona més? Com ben segur deuria dir la teva padrina: Com més gran, més animal. Hahahaha.

Pompe1

Anònim ha dit...

En ralitat el d'aquell post de les oliveres sí que era jo Melic hahahaha i només volia provocar com faig sempre, pq sóc un capdetrons sense ofici ni benefici i estic mes sol i aborrit que la una Melic, hahahaha
Ja tu he dit que m'ha abandonat fins i tot el gos, Melic? hahaha i hahahaha i més hahhahaaa I que soc mes embustero que el diari? tb tu he dit? hahhahaa i he tornat a escriure pestes sobre tu,Melic, hahahaha, i em voldria retractar de tot i demanarte disculpes davant de tothom hahahaha, pero com que soc un curt de gambals, fill de cuaranta mil llets, no ho faig hhahaaaha. Espero que entenguis que el meu mal no te cura hahhaaa i que estaré donant pel cul i empastufant tot el que toqui fins el dia que estiri la puta pota hahhaaa adeu Melic hahahaa soc gilipolles hahahaaa


Pompe1

Bandini ha dit...

Caramba, Mèlich, veo que los Reyes Magos te han regalado una mascota, de esas que derraman sus excrementos mentales sobre un papel de periódico atrasado, de esas que mantienen enjauladas a sus neuronas por miedo a que crucen en rojo un semáforo y mueran aplastadas, de esas que abanderan la estupidez con una sonrisita de orgullo por los pasillos de cualquier centro de desintoxicación de encefaloframas planos, de esas que se erigen en paradigmas de la economía mental a base de sembrar risitas temblorosas, en un intento de agradar a un público que hace tiempo mira para otro lado, cansado de narices rojas y margaritas que salpican agua...en fin, que debes haber sido muy malo este año, Mèlich, porque vaya un pedazo de mierda más grande te han traído.

Abrazos.

MoNaLiTzA ha dit...

Mèlich, com és que ara en el teu bloc hi surten pop-ups de publicitat?

pompe1 ha dit...

Melic no seràs tu el q em vol suplantar? Espero q no, pq et tinc per un blogaire seriós. Hahahaha. Clar q aquest bloc mai no podrà ser el millor bloc del món, senzillament pq el títol el tinc jo, hahaha, a més el teu bloc li falta frescor i l'espurna de picardia per ser un bloc de primer ordre. El teu mal és q vols ser perfecte , hahahaha i ja ho saps de perfecte només n'hi ha un i aquest sóc jo, hahahaha, però de fet aquest no és el secret. El secret és fer-ho amb amor i amb un somriure als llavis i veuràs com en sense fer tanta parafernàlia al bloc et queda millor.

Pd. Als amics mai els cobro els consells.