No erem amics, ens teniem la franquesa necessària per poder parlar amb sinceritat. Crec que tinc l'obligació moral d'acomiadar-me de tu. Cosa que no han fet públicament, molts dels que et van utilitzar i adular...
Ens unia l'afició a la música "del nostre temps"
Et demano disculpes , (això ho fa tothom amb els morts, per tant , pots considerar-me covard) per si et vaig ofendre amb el tema humorístic del "Sr. de La Llum fresca". Mai m'ho vas retreure. Una qualitat de bon demòcrata. Llàstima que t'en vas sense revelar-nos el secret.
Que descansis en pau Miquel, a reveure!!
J. Mèlich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada