dissabte, de novembre 10, 2007

un trosset menys

Adéu a "l'Eugenio"


Entre els qui feu, de tant en tant, una visita a aquesta casa vostra, hi ha gent de l’Argentera, el poble on vaig néixer. Avui sentiran amb mi una brisa de tristor perquè se n’ha anat l’últim testimoni d’una generació, la generació del meu pare. Ens ha deixat l”Eugenio” a l’edat de 87 anys. Home molt peculiar pel seu caràcter extravertit i simpàtic.
Ara acabo de rebre la notícia de part del seu net, també Eugeni, amb qui m’uneix una relació internauta molt estreta. Ell és el creador de la web de l’Argentera i col·laborem sovint, l’un amb l’altre.



Aquesta és pot considerar una de les fotògrafies històriques de l'Argentera. Era l'any 1955.Aquí hi ha totes les forces vives d'aquell temps, acompanyades de l'Agrupació d'Amics de l'Argentera que va influïr notablement en la vida del poble. Una curiositat excepcional: La presència d'algunes senyores. La majoria ja no són entre nosaltres. Només deuen restar vius, avui 10 de desembre del 2007, les dues nenes i el Josep de ca l'Agustí que treu el cap al darrere del Sr. Jaume Miró (Primer de la fila dels homes). És el dia de la inauguració de la font del Capdavall, aleshores Plaza de José Antònio, avui de La Creu. Asseguts hi tenim, la Sra. Teresa de Miró, la Sr. Carme de cal Guillem, el seu espòs el Sr.Miquel Guillem, La Pepita , Sra. del Valverdú, la seva filla Coia, la meva mare Anna i la M. Eugènia, filla del Srs. Sancho. Drets: Els Sr. Jaume Miró, el Josep de ca l'Agustí, el vell Guinjoà, pare del que té al costat el Joaquim Salsench, aleshores jutje de pau, el camilo,el batlle Joseb Basora (Petrillà), el Sr. Abil.li Mestres, Mossén Salvador Ramon, el Sr. Anton Sancho,el meu pare J. Mèlich, el vell Jaume Pasanau i el Joan Crusat (Marcelina). Al darrere: El Joan Cabré (Racó), elmés alt, el Sr. Marcel Vallverdú, el Sr. Mestres de Riudecols, Diputat a corts, el Lluís Castellví, el Domingo Sancho(del Pep), l'Eugeni Cabré (Macià), l'Esteve Cabré (Samarró) i el Josep Cabré (Saló). A dalt al fons , resconec la Pura de l'Estanc i una dona que em sembla que era cunyada seva.


Descansi en pau l'"Eugenio!!
Se n’han anat amb ell, un bon bagatge de vivències de la meva joventut. Ja sóc un trosset més petit. Restarà en el meu record, en un raconet especial.

6 comentaris:

iruna ha dit...

mèlich, argentviu...
t'escric avui que entro per primera vegada al teu bloc. fa temps que et puc llegir al somriure de la monalitza i fa un parell de dies t'he trobat també al mar de l'arare, amb un poema molt bonic.
de petita, havia anat alguns estius a l'Argentera amb mons pares. des de llavors, no hi he tornat, però en tinc records molt agradables... hi anàvem perquè ells eren amics de "la teresa i l'antonio" i de la família de la teresa... que eren cabré. no sé quantes famílies poden haver a l'argentera amb el cognom cabré, però la que jo vaig conèixer era de molt bona gent... recordo l'eva, l'albert i el toni, els fills dels amics de mons pares... i tenien cosins... però potser m'equivocaria amb els noms...
recordo que natros estàvem en una planta baixa que donava a una plaça, a prop de la piscina municipal, escales amunt, me sembla... m'agradava aquella casa... i el poble. me ve un record de la casa d'aquella família, on vivien els avis... un rellotge de cucú? d'una altra casa recordo una terrassa, o un pati, amb fulles i flors que donaven ombra... i a la colla de grans xerrant i rient. de mi allà ara només me recordo anant a la piscina... i a un racó de muntanya on anava amb mon pare i cridàvem a una xiqueta que sortia en un conte que em sembla que estava escrit en francès(gertrud? no ho sé...)... escoltant l'eco, mon pare me feia parar l'orella, imaginant que la veu que mos tornava era ella qui contestava.
si tornés allà algun dia, no sé si reconeixeria l'Argentera... no hi havia com un pontet amb un rierol? recordo un carreró estret on me sembla que hi havia l'única botiga del poble quan natros hi anàvem... potser t'ho estic dient tot malament... això devia ser entre el 77 i el 80...
potser fins i tot vaig "conèixer" l'eugenio, o a tu, vés a saber...
si recordes alguna xiqueta que em sembla ja era una mica "rareta" de petita, podia ser jo.
argentviu... t'he vist amb el teu nét als braços, l'otto. fes-li un bessito xicotet de part meua. i un altre per a tu.
ja tens algun pitet que t'arribe fins al "melic"? la cara que feu les iaies i els iaios quan esteu amb els néts és tan tendra que emociona...
gràcies pel poema que has compartit al mar de l'arare... i per la passejada fins a l'argentera.
una abraçada, argentviu

iruna ha dit...

ostres! m'he enrotllat massa! disculpa'm

Arare ha dit...

Em sap greu... de veritat.
Una abraçada des del meu mar, allà hi trobaràs el teu poema, amb música. Espero que et dissipi una micona la tristesa.

iruna ha dit...

argentviu...
ara m'adono que t'he llegit i en canvi m'he oblidat de la mort i del dol... torno a demanar-te disculpes i a fer-te una abraçada.

MoNaLiTzA ha dit...

Eiiiiiiii nina!!! A cal Mèlich has perdut la vergonya, eh? hahahaa

Mèlich, et presento la tendresa en persona. Es diu Núria-Iruna i a l'inrevés.
És una xiqueta preciosa que té dos esquimals com a dos sols.
Espero..., m'agradaria molt que us disfrutéssiu tots dos, tant o més com us disfruto jo a un i a l'altra.

el Mèlich ha dit...

A veure IRUNA o núria o...
No acabo d'ubicar la família que m'anomenes en el teu comentari.
Tu ja deus saber que a l'Argentera hi ha molts Cabré de cognom.
Potser aquesta M. Teresa i aquest António són els de cal Saló. Ella és la reconeguda catedràtica de la Pompeu Fabra M. Teresa Cabré.
Si em donessis més dades podria saber qui són, perquè el poble és petit i ens coneixem tothom.
Gràcies per la teva entrada al meu bloc, que ja saps que és casa teva.
Espero que vulguis mantenir contacte amb mi. Compartir vivències, sentiments i opinions.
Com pots veure, la Trini m'ha donat molt bones referències de tu.
Ja saps que si et vols comunicar en privat pots fer-ho a

famelbol@yahoo.com

Una abraçada i ja saps, a la teva disposició.
J. Mèlich

De cap manera el teu missatge és cap "rollo", tot al contrari, se'm va fer curt.