dimarts, de novembre 06, 2007

Llibres


Avui podríem dedicar una estoneta a la cultura. Busquem un recer, un lloc que ens convidi a la lectura. Entrem per la porta gran als móns que ens ofereixen els llibres.
Què heu llegit darrerament i què esteu llegint actualment?
Jo no ho puc fer tant com voldria. Vull tocar tantes tecles que em falten dits.
A troços i a bocins, com diuen al meu poble, vaig picant d’aquí i d’allà. Tinc quatre o cinc llibres encetats.
Els últims que he acabat són “El estreno” de Pablo J. D’ors i “La pell freda” d'Albert Sanchez- Piñol.
El primer, una col·lecció de relats (contes?) molt peculiar d’una factura literària impecable, per amants de l’originalitat i de l’avantguarda literària.

http://www.anagrama-ed.es/titulo/NH_276

Un però. En acabar el llibre hi ha un article que em va decebre pel ressentiment de l’autor envers els catalans . Ressentiment infundat, crec jo, perquè generalitza massa. Ens maleeix perquè diu que hem relegat el seu avi, en Xènius (Eugeni d’Ors ) a l’ostracisme. De fet, la seva trajectòria política potser va ser la causa del rebuig per part dels catalans. Recordem que va ser un dels intel·lectuals que va servir incondicionalment el règim franquista. A mi em va indignar l’escrit del final del llibre perquè jo he llegit Eugeni D’Ors (“La ben plantada”) i, encara que no sigui “sant de la meva devoció”, al menys, l’hi he fet l’honor.
Oblidant aquest incís, el llibre “El estreno” (Ed. Anagrama) és recomanable.

“La pell freda” (Ed. La campana) d’Albert Sànchez- Piñol, és un llibre sorprenent. A mi, personalment, no m’agrada la ciència ficció i per això, el vaig començar amb certa reticència. En canvi, aquest llibre que és pot considerardel gènere esmentat, m’ha impressionat tant, que l’he tornat a llegir. És una aventura que t’enganxa des del primer paràgraf, dinàmica, misteriosa i emocionant. Això pel què fa a l’argument.



http://www.elkraken.com/R-pell%20freda.htm

Si només fós així seria una simple novel·la de "monstruets" però Sánchez- Piñol sap introduir al bell mig del relat, de forma màgica, els retrats psicològics de cada personatge aprofondint en la filosofia del seu comportament. Això fa que t’integris en els esdeveniments , com si realment els visquessis. Una autèntica obra mestra.
Hi ha una altra obra de l’autor, escrita posteriorment “Pandora al Congo” que encara no he llegit. Els qui ho han fet no me n’han donat tant bones referències com la que comento. Si algú de vosaltres l’ha llegit, pot exposar el seu parer.


I ara anem a un altre extrem. Al cap de molts anys d’haver llegit fragments d’autors clàssics , no va malament refrescar la memòria i retrobar-te amb poetes que havíem arxivat en el calaix de les velles lectures. Com ja us he dit en algun racó d’aquest bloc, estic cursant la carrera d’Humanitats a l’UOC (Un somni de tota la vida) i en l’assignatura de llengua i literatura llatines, m’han aconsellat algunes lectures de poetes i escriptors romans. Am gran sorpresa he redescobert entre tots, Càtul. Un poeta excepcional. D’una actualitat tant palesa que us recomano la lectura del seu poemari.
Els qui ja el coneixeu, valdrà la pena recordar-lo i si algú no l’ha llegit mai, podreu gaudir d’un regal de la literatura universal.
Us he “penjat” aquí un poema seu. És un poema de defensa davant dels seus detractors. Perquè Càtul, a banda de ser un mestre de la lírica, també va dedicar alguns dels seus escrits a la crítica càustica i satírica dels governants i poderosos del seu temps.
Llegiu i veureu la seva frescor.
No l’he volgut traduir al català perquè la versió castellana és molt bona:


http://www.catulo.com/016.shtml

En defensa de su honradez

Os daré por el culo y me la vais a chupar,
Aurelio comevergas y Furio julandrón,
que, por mis versos, como son ligeros,
me habéis considerado un desvergonzado.
Es, de hecho, procedente que el poeta honorable
sea personalmente casto;
no es necesario que lo sean sus versos,
que, en definitiva, tienen sal y gracia
si son ligeros y desvergonzados
y pueden provocar las cosquillas,
no digo a los muchachos,
sino a esos peludos que no pueden
mover sus duros lomos
¿Vosotros, porque habéis leído muchos miles de besos,
me consideráis poco hombre?
Os daré por el culo y me la vais a chupar.
Espero els vostres comentaris
**********************************

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo..., curiosa, com sempre...:
Com es pordria traduir al català "julandrón"? :)

el Mèlich ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el Mèlich ha dit...

He eliminat la meva pròpia entrada perquè hi havia un error, no pas per censura.

Monalitza:

Segons el diccionari de la RAE

JULANDRÓN

és:
1. m. jerg. Hombre homosexual.


aques és el link del diccionari, molt útil:

http://buscon.rae.es/draeI/html/cabecera.htm

Anònim ha dit...

Reconec que hem vaig fer la mateixa pregunta que monalitza, gràcies per aclarir-m'ho. En el meu espacio tinc una llista d'alguns del llibre que me llegit, los Borgia, Tristán i Isolda, El Tao, La Catedral del Mar, El último Catón, Caballo de Troya (tots), Nostradamus, ... Ara començaré El perquè de tot plegat (Quim Monzó). Un dels que no he pogut acabar, i mira que ho intentat ha sigut El Perfum, algún dia ho aconseguiré.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Doncs què vols que et digui, estimat Mèlich...!
Penso que de paraules malsonants i d'exabruptes tothom en sap escriure i que algú que se les tingui de poeta ha de destacar com a tal, desfilar els mots i desencriptar les rimes amb paraules no tant usuals.

Per un fet similar com el que ilustra el teu comentari, o sigui la resposta en revenja, l'Edmond Rostand en el seu Cyrano de Bergeraq va fer dots d'un estil magistral, digne del protagonista de l'obra.

En fi..., que desconec si la traducció ha estat justa amb el text original, però si ho ha estat, no deixa gaire bona impressió aquest tal Càtul.

Aquesta és la meva sincera opinió. Clar que d'opinions, com de culs, cadascú té la seva ;)

Gros baissers, mon chéricoeur :þ

Anònim ha dit...

Era jo, hehe...

Montse ha dit...

Oh,oh,oh!
vejam, per on començo? no ho comentaré pas tot, només 3 cosetes:

D'Eugeni d'Ors no he llegit res. L'Escola Normal de Magisteri Eugeni d'Ors és on vaig estudiar la meva carrera de mestra allà pel Pleistocè. Si m'estic perdent alguna cosa molt important, recomana'm que el llegeixi i potser et faré cas i tot.

Sobre la UOC: vaig fer psicopedagogia a través de la UOC i n'estic encantadíssima quina coïncidència, no? explica'm, n'estàs content? (a mi m'hi sobrava una mica el fet que es una Universitat que es diu pública i de pública només en té el nom, perquè em va sortir caríssima, aquesta carrera... però això són figues d'un altre paner.

Sobre "La pell freda"... jo tampoc no sóc amant de la ciència ficció, però t'asseguro que aquest llibre quan el vaig començar ja no el vaig deixar, així que et puc dir que em va encantar i sorprendre. Ara bé: el "però" és que la segona obra del mateix autor, "Pandora al Congo" (que jo sàpiga, només té aquestes dues novel·les)em va resultar más de lo mismo i lluny de sorprendre'm, vaig pensar que l'autor no sabia fer res més i que va agafar el mateix patró per fer una novel·la diferent però semblant. No sé si el fer-me vella em fa ser més exigent, però em vaig sentir defraudada. O sigui que, pell freda si, Pandora no.
buf, buf,buf... em sembla que per ser el meu segon comentari al teu bloc m'he passsssat!!!!

prometo "enmendallo". Per això, que ja callo!

el Mèlich ha dit...

Hola Arare,
anem pels tòpics, per començar:
tot un honor rebre la teva visita al corralet del xivarri. Gràcies.
pel què fa als comentaris de lectura, em sembla que segiré el teu consell i el de la meva filla petita i aparcaré la Pandora. M'ha deixat tant bon sabor La pell freda que penso quedar-me amb aquestes bones vibracions.
M'han aconsellat La catedral del mar...què me'n dius?
De moment vaig gaudint de l'Auster i alguna coseta de teatre. he de fer una adaptació i no sé per on començar.
I de l'UOC què t'he de dir?
Jo als meus seixanta "tacos" em vaig decidir per aquests estudis ja que estava massa penjat d'Internet, ja saps, fòrums txats i tot els seu reguitzell. Aleshores vaig pensar: "mal que mal quelcom d'utilitat" i així va ser. Ja porto un any i mig i no em puc queixar.
Bé, per ara prou.
Que et podries mal acostumar.
Espero les teves noves,
Salut!!
J. Mèlich