dimecres, d’octubre 24, 2007

I la justícia?

"Iba borracho y punto, neng!"

Serà la frase de l'any.




Jo em pregunto: A l'advocat defensor d'aquest energumen, no li cau la cara de vergonya? Si aquest indigne sac de fems humans, li hagués arriat la puntada de peu a una filla seva, l'hauria aconsellat així?
La justícia esta tant lligada de mans i peus per no poder fotre aquesta bèstia en un cul de presó? Davant d'una evidència tant flagrant.
És el que hi ha , són els detritus de la nostra societat. No anem bé, què hi farem?

La padrina deia "Un parenostre pels qui van errats de comptes". I esperar que un dia no li toqui a una filla nostra.

Afegeixo un comentari que he llegit aTV3 aquest matí, és el missatge d'un espectador/a:

Si et pesquen conduïnt borratxo, pots anar a la presó si vas begut i li fots una pallissa a algú, tranquil que no et passarà res.

Quina clavada!!

22 comentaris:

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich, no seré jo qui defensi l'advocat. Però pensa que el dret a la defensa és un dret fonamental d'una societat democràtica. És un fre als possibles abusos del poder.

És clar, són drets dels que es beneficien bàsicament aquesta mena de detritus, com tu els anomenes amb encert No ens en beneficiem els que no en tenim necessitat, això també és manifest.

Però les garanties han de ser per a tothom. Ja no per una qüestió de principis, sinó perquè tothom pot tenir un mal moment i haver de saldar comptes amb la societat. Voldríem ser tractats, en aquest supòsit, amb una justícia imparcial o amb receptes d'acusacions a la carta com en el cas De Juana Chaos?

Sé que això últim pot ser polèmic. De Juana Chaos o el bèstia aquest del tren possiblement no es mereixin tanta consideració. Però jo no voldria que els precedents que es puguin sentar amb ells me'ls apliquessin a mi.

Jo plantejo una altra qüestió: algú ha pensat a mirar quina part de culpa tenen els passatgers del vagó que resten absolutament indiferents a l'agressió?

No demano cap heroïcitat ni que ningú s'hagi de jugar una hòstia. Però també es podia trucar a la policia, per exemple. Va fer-ho algun passatger?

No vull girar el pes de la culpa, que no se'm malinterpreti. El bèstia ha de pagar. El que vull destacar és que el valor i els principis morals no poden ser únicament de "boquilla"

Anònim ha dit...

El que passa és que la democràcia no és el sistema perfecte. Tant sols ho és per aquells que porten la mala fe i la delinqüència dintre el cos.

Si aquest fill de la gran puta (que consti que l'adjectivo amb coneixement de causa, perquè jo tinc dos fills i un cop vistes les imatges els hi foto un jec d'hòsties que no els coneix ni déu, a veure com els hi sentava la mateixa medecina) Si aquest cabró, deia..., en lloc d'apallisar a una persona (sigui aquesta inmigrant, sigui una iaia, sigui una senyora o un senyor) hagués apallissat un lladre que estava a punt de liquidar-lo, ara ja faria dies que estaria darrere la reixa.
I es que les coses son així perquè qui ha de treballar perquè els engranatges funcionin, es passa el temps pensant per on pot putejar al de l'altre partit o amb quines infrastructures podrà farcir millor el seu compte corrent.
Per``o de tot això, els únics responsables som nosaltres, que ens hem apalancat i ja fa anys que hem perdut l'esperit de lluita que ens movia.
Una llàstima!

Monalitza ha dit...

Ai..., perdoneu..., era jo, la del comentari anterior.

el Mèlich ha dit...

Hola Toni Gallardo.
benvingut a casa teva, si és que hi han...
No sé si no m’he sabut explicar.
Mai negaré el dret que tothom té a ser defensat perquè, com bé tu dius es podrien sentar precedents d’injustícia o, si més no, de desigualtat davant la injusticia.
P?erò sí que m’has d’acceptar que les lleis no són perfectes i no ho són perquè quasi cada cas delictiu, té la seve pròpa peculiaritat.
En el cas d’incertesa, el defensor pot esgotar totes les informacions que siguin necessaries per allò de la presumció.
`Jo crec que aquest és un cas excepcional i per tant, aquí es pot ser objectiu. Hi ha una càmera de televisió que reprodueix sense cap mena de dubte que això és pura violència gratuïta. Només cal contemplar l’escena. Per més que es vulgui aplicar la llei, el factor humà, la consciència, del possible defensor ha de passar pel damunt de la fredor legal. Aquest monstre no es pot defensar de cap manera.
I per acabar-ho d’aclarir, només cal escoltar les declaracions de “l’heroi” amb la seva frase de l’any “Estaba borracho y punto neng” I les respostes següents als periodistes, tant agressives com la puntada i els mastegots que li va endinyar a la noia.
“ ¿Vosotros no habeis estao nunca borrachos? Vale...¿Queda claro? Y ahora ¿ me dejais visitar a mi abuela o qué?”. Tota una tarja de presentació.

Aquí no hi ha “fre als abusos de poder”. No hi ha ni poder.
Un altre punt: El funcionament de la justícia: El jutge es veu obligat a deixar l’acusat en llibertat perquè no s’havia presentat el ministeri fiscal. Això com es llegeix? Això és aquesta justícia equànime que demanem?
Aquest subjecte no pot anar pel carrer. És el què pensem els que, de moment, encara podem circular lliurement però amenaçats per aquesta espècie de malnascuts.



Esmentes també la insolidaritat. Et dono la raó quan dius que els principis morals no poden ser de “boquilla”. Ja ho has retret en més d’una ocasió. Si va per mi t’equivoques. He escrit i publicat crítiques molt dures i he donat sempre la cara. M’han intentat fer callar i no ho han aconseguit. No t’ho prenguis com un victimisme. Segur que ho desconeixes. Fa menys d’un més em vaig liar a hòsties amb un xinès que li havia fotut una pallissa a una noia al bell mig del carrer. No vaig esperar l’advocat defensor. I saps perquè? Doncs perquè en les dependències municipals, va entrar per una porta i va sortir per l’altra. No suporto l’espectacle d’un home pegant a una dona. Potser deu ser perquè a casa en tinc tres i me les estimo massa.
En una altra ocasió, vaig voler ser solidari, interposant-me en una baralla, i després de rebre, per poc , no faig cap a la presó.
D’això en podríem parlar abastament. La gent està molt escaldada. I ho està pel mal funcionament de la justícia, no ho dubtis.

El cas de De Juana Chaos pertany a un altre menú, no barregem, no vulguem fer fesols amb gall d’indi.

Gràcies per la teva visita i pel temps esmerçat i pel teu comentari.

Aquest blog és diu “en parlem?” i totes les aportacions són ben rebudes.

Salut!
Mèlich

el Mèlich ha dit...

Estimada moneta,
Te m'has colat mentre escrivia el comentari anterior.Sabia que tard o d'hora faries el teu comentari.
Molt encertada la comparació:
Si em defenso d'un lladre, vaig jo a la presó. Si li foto estopa a una dona, campo per la "rue" com un ginjol...
"Así nos crece el pelo", que diuen "els cristianos"

Això serà tant populista com vulguin els legalistes. Però quan el tema et toca a tu...

Una abraçada
Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich, crec que no m'has entés tu a mi. Els fets d'ahir són claríssims i considero una indignitat que aquest animal de gla estigui en llibertat, xulejant al personal des de la televisió al crit de "y punto, neng".

Un cop dit això, no estic d'acord que se li negui la possibilitat de defensar-se legalment, per repugnant que em resulti l'espectacle subsegüent, gairebé més indecent que la pròpia agressió.

Però no per ell, sinó, com he explicat abans, per tots plegats. Que el neng aquest no s'ho mereixi és el de menys.

I el tema de De Juana Chaos no és tan diferent: és un cas en què una persona que es mereixeria romandre tota la vida a la presó, però que en aplicació de la llei ha de sortir en llibertat, és retingut a la garjola per satisfer els baixos instints de la caverna política i mediàtica i amb acusacions a la carta. És a dir, un cop que s'ha decidit que s'ha de quedar a la presó, es posen a buscar com fer-s'ho.

Són casos diferents, però en els quals es posen en qüestió drets fonamentals comuns a les dues situacions. Insisteixo: jo no vull que se sentin precedents antidemocràtics, que em poden afectar un dia a mi, per molt repulsius que em semblin els beneficiaris habituals de les garanties de la nostra societat.

D'acord en què hi ha indecències encara més bèsties com la no compareixença del fiscal. Què hauria d'haver fet el salvatge? Matar a la pobra noia?

Per altra banda, no t'agafis una reflexió general sobre la moralitat de boquilla com un atac personal. No anava per tu ni et donis per al·ludit, però em sembla que ja saps el que penso sobre les explicacions no sol·licitades. No ets l'únic que ha fet i ha dit moltes coses i ha donat la cara, al menys en la mesura que ha pogut, però hi ha gent que no té necessitat d'explicar-ho cada cinc minuts. En tot cas, és una qüestió d'informar-se i de no voler creure's únicament el que a un li interessa.

Jo el que he volgut plantejar és que hi ha una diferència entre no arriscar una hòstia, però trucar a la policia perquè agafin al cabró a la propera estació, i girar el cap i fer veure que no ha passat res.

Celebro la teva energia en el cas que exposes. Et considero una persona amb sang a les venes i això és bo. Però creus resoldre alguna cosa embolicant-te a bufetades amb la gent? Ja veus, un cop vas rebre i de poc que no fas cap tu a la presó.

Però tot i que els tribunals i les lleis són un desori pitjor que el de Renfe, jo em nego a prendre'm la justícia per la meva mà, per molt que m'indigni el que pugui veure. Hi ha un proverbi anglés molt apropiat: "dues coses dolentes no en sumen una de bona".

A mi el Calafell actual tampoc m'agrada, però no crec que l'alternativa sigui convertir-lo en un poble del Far West. Sé que poc podem fer a banda de queixar-nos. De moment, em nego a rebaixar-me a l'alçada d'un energumen, per molt que es mereixi els mastegots i per molt que em pugui bullir la sang.

Mèlich, tu ets un polemista fi quan vols i confio que la teva contundència no t'enterbolirà la vista i sabràs distingir entre una discrepància i un atac personal.

Moltes gràcies per acollir aquestes opinions.

MoNaLiTzA ha dit...

Molt assenyat i raonable, però si et passés a tu?
Jo no confio en la justícia dels qui ara ens manen. Ella mateixa m'ha donat motius més que suficients per a no confiar-hi.

A part del tema:

Melikitu, estàs passant molt depressa pel fòrum del somriure i tenim palla nova que segurament serà del teu grat. Li vaig passar l'adreça de la K-mama.

A veure si li fas els honors, home... ;)

Petons.

Toni Gallardo ha dit...

Monalitza, aquesta pregunta me la fan sempre quan exposo aquestes opinions. I una mica ja sé el que de respondre.

En plata, com diuen els metges: faci el que li dic, no el que jo faig.

Només puc afegir que m'agradaria poder conservar la serenitat si un dia em toques a mi. No puc garantir-ho, efectivament. Només puc dir que m'agradaria no perdre els nervis.

Fins a la data, m'han tocat la cara en una ocasió, quan treballava de periodista; he arribat a estar detingut mentre cobria una informació; i he aguantat molts insults, pressions i amenaces de moltes menes. I el que és pitjor, certa mena de maledicències repugnants en l'època que treballava a l'Ajuntament de Calafell, algunes d'elles per part de persones molt concretes i perfectament identificades.

I de moment he aguantat el tipus.

el Mèlich ha dit...

Hola de nou Toni.
No voldria caure en aquest vici de les reivindicacions cada cinc minuts.
En el fons, em sembla que estem d’acord, bàsicament.
Sóc defensor dels drets humans i estic contra la pena de mort.
Amb això n’hi ha prou, no?

Ara em promocionaré una mica en la meva vessant teatral:
Suposo que no hauràs llegit ni vist la meva obra de teatre "Talió de fons" (premi Santos Antolí, 1999) i premi de muntatges "germans Salvador".
La K-mama la va portar per molts indrets de Catalunya.
Tracta aquest tema que ha sortit a la palestra.
Si t’interessa te la puc fer arribar. Els malparits del concurs encara no me l’han publicat, com deien les bases. L’editorial Millà, va plegar.

Ja ho saps.
Salut! i endavant.

J. Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Em pots enviar l'obra de teatre, per suposat. Aquesta la vau fer al castell, potser? No sé si em confonc amb una Antígona o una inspirada en Antígona que hi vau representar fa uns anys.

D'altra banda, coincideixo en què estem d'acord en el fonamental, tot i discrepar d'algunes coses. Sé perfectament que dir segons quines coses no és popular en moments en què la gent té la sang calenta. Però és quan més cal dir-les.

T'ho diu un ex sanguini visceral que ha aprés a dominar-se i a intentar pensar amb el cap, i no amb el fetge encara que ens ho demani el cos.

Sobre això de les actituds morals, només voldria afegir una cita de Kennedy, que pel que he llegit en altres ocasions, és un personatge que t'agrada. O t'agrada si més no el que deia.

"Moral duties have no terms". Les obligacions morals no tenen data de caducitat.

JAKE ha dit...

Pues yo quiero decir la mía. Lo que pasó en ese vagón pasa casi todos los días en muchos sitios, la diferencia en este caso es que la agresión ha sido grabada y publicada en los medios de comunicación.

La justicia ha quedado retratada como lo que es, un cachondeo. El niñato se iba a ir de rositas antes de que se hicieran públicas las imagenes. La fiscalia sólo se ha puesto manos a la obra cuando no le ha quedado más remedio puesto que el caso ha generado alarma social y asco, sobretodo asco. Si las imagenes no se hubiesen distribuido hoy no estariamos hablando de esto y el tonto éste estaría tan pancho.

Es una vergüenza que la justicia se ponga a hacer su trabajo sólo cuando el caso salta a la palestra.

En este caso hay dos cuestiones escandalosas, la primera la agresión del imbécil y la segunda el pasotismo que tiene la justicia cuando no hay camaras delante.

Saludos.

Toni Gallardo ha dit...

Jake ho retrata amb una precisió tan clara que és dolorosa fins i tot

el Mèlich ha dit...

Sí és veritat jake.
Això podria lligar amb el comentari que no fa gaire vaig publicar.
La força dels mas media o dit amb plata els mitjans de comunicació.
En el comentari vaig aixecar una mica de polèmica amb el cas Torres (el futbolista , es deia així?) I també amb el tema del tauró de Tarragona.
La premsa, i per damunt , la televisió, quan vol, ho magnifica tot.
Els forners, els periodistes (j. L. Cebrian, Llamas), els palets, els funcionaris també es moren I en canvi, no es munten tantes litúrgies populistes i interessades com en el cas del futbolista. Quan jo em mori, els del gremi no faran cap minut de silenci.diran, els que em coneixien, com en Pera T`pies "Era tant bon home, era tant bon home, però al fi s'ha mort"
Què priva? La categoria del personatge, (futbol, famosos) la grevetat dels fets ( agressió televisada) o la comercialització de la notícia? Allò que en diuen les ratios, els índex d'audiència o la venda de publicacions.

El Carod, amb la seva sortida (genial, penso jo), ara és un dels personatges més solicitats. "Em dic Josep Lluís" ha donat la volta a les espanyes, lider d'audiència.Ara tothom el sol.licita.

Si és que no n'hi ha un pam de net.
salut companys!

Però em sembla que me n'he anat una mica de mare...Hem encetat un nou tema.

Toni Gallardo ha dit...

Ja haureu vist que la fiscalia, desprès del ridícul d'ahir, ha sortit a toc de càrrega de cavalleria instant la detenció i l'empresonament del neng del tren.

Ja he dit que estic d'acord amb què el "pájaro" hauria d'estar a la garjola des d'ahir i passar-s'hi una bona temporada.

Però torno a remar contra corrent. No pot ser que ara es carregui la mà perquè la fiscalia vol tapar la seva lamentable actuació.

L'animal de gla del vídeo ha de pagar pels seus actes, no per la incompetència de la fiscalia. M'enteneu, no?

És el mínim que es pot dir quan resulta que ni ha dimitit ningú, ni han cessat ningú ni s'ha obert un expedient, ni que fos per a salvar la cara.

MoNaLiTzA ha dit...

Doncs jo vaig estar víctima de maltractament de gènere, toni. I de la meravellosa experiència en vaig treure la conclusió de que, si mai algú més gosés maltractar-me, em prendria la justícia pel meu compte.
D'això fa molts anys, tants com 24,toni, però em mantic ferma en la meva determinació. I aquesta és totalment extrapolable a qualsevol membre de la meva família.

Toni Gallardo ha dit...

Monalitza

no et conec però t'aconsellaria que no ho fessis, si tornessis a tenir aquesta desgràcia o qualsevol altra. Poques coses poden ser més lamentables que una víctima acabi a la garjola per deixar-se portar una ira que pot estar perfectament justificada, però tenir uns efectes tan perversos com que es giri la culpa.

Dec ser molt afortunat per no haver-me trobat mai en una situació d'aquestes en què et deixaries portar sense mirar res més. Però tampoc em sento acomplexat per haver tingut aquesta sort.

Insisteixo: jo no sé com reaccionaria si un tema tan bèstia em toqués directament, però m'agradaria no caure en segons quins extrems. És només l'expressió d'un desig, perquè sé que parlar en fred és molt fàcil.

En fred, jo renuncio a prendre'm la justícia per la meva mà. Hi renuncio sent sabedor de la inutilitat i la ineficàcia de la justícia que paguem, i dels molts disgustos que em donaria probablement fer les coses per la via que, malgrat tot, crec correcta.

Espero no trobar-me mai en una situació en què m'hagi de posar a prova. I que si m'hi trobo algun dia, sigui capaç d'actuar com un element decent de l'espècie humana, per més dolor que em pugui provocar tal situació. Com dic, ho espero.

una lingüista elitista ha dit...

Aquest migdia, tot dinant, m'he hagut d'empassar aquestes esfereïdores imatges... És patètic que passin aquestes coses. I l'excusa encara fa més riure.

MoNaLiTzA ha dit...

T'entenc toni, però saps que passa? Es que resulta que la justícia d'avui en dia ens ofereix alegrement i sense ni meditar-ho, llibertats sota càrregs i reduccions de condemnes pels agressors, mentre les víctimes, en el millor dels casos quedaràn marcades de per vida o, en el pitjor, ja no els restarà vida per marcar.

Si aquesta justícia en la que ens aconselles que hi confiem, abans de donar la botifarra al gos i quedar-nos amb el pa sol, ens demostrés que les coses no van o no aniràn més per aquest camí, potser canviaria en el meu parer. Però avui per avui, que es guardi molt aquell que, de manera intencionada, vulgui fer mal a algú dels meus. M'estimaria més liquidar-lo i passar la resta de la meva vida a la garjola, que lamentar no haver actuat sabent com van les coses en aquest país.

T'agraeixo que, amb les teves paraules, m'hagis donat l'oportunitat d'expressar-me completament. Segur que em queda alguna cosa al serró, això sempre sol passar. Però penso que després de tot i de la teva bona voluntat he deixat clara la meva posició. Tot i que espero no haver-la de posar mai en pràctica.

Si hagués estat per mi, ara el cas Isanta de Berga, ja estaria vist per a sentència faria molt de temps.

Salutacions cordials.

el Mèlich ha dit...

Perdoneu, en un dels meus comentaris he escrit "Torres" en lloc d'Antònio Puerta (el jugador del Sevilla, mort de repent, o quasi, en un partit de futbol) En el comenmtari ja pregunto si es deia així perquè jo, en el tema dels noms, sóc una mica desastre.
salut!
Mèlich

MoNaLiTzA ha dit...

Jo no sabia a qui et referies, Mèlich, per això no he dit res. Però ara ho entenc.

Toni Gallardo ha dit...

Monalitza

Crec que el que intento dir no s'acaba d'entendre. Ho intentaré dir d'una altra forma.

En la justícia d'avui no s'hi pot confiar, és evident. I, en conseqüència, la tria que hem de fer és una mala tria: entre allò dolent i allò pitjor.

Per no atabalar més per aquí, més tard escriuré alguna cosa al meu bloc, intentant resumir els pensaments que he abocat aquí al bloc de Mèlich en diversos comentaris.

MoNaLiTzA ha dit...

Ah pillin...! Tu el que vols és clientela pel teu bloc, eh?? :) (és broma)

No..., jo crec que sí que t'he entès. El que passa és que els teus arguments no em convèncen per a canviar de parer. Potser si mai m'hagués passat res tant fort com el que vaig viure...
Però hores d'ara, malgrat el pas del temps, el greuge per part de la justícia no té cura, en el meu cas en particular, és clar.

Potser que vagi a donar una ullada pel teu bloc, a veure com cuines la cosa ;)