divendres, d’octubre 05, 2007

How many times...?

Una olivera per a Bandini



Porque follar no es deshojar a Margarita
Ni a Marina ni a Silvia ni a Dolores
Porque el árbol tiene llagas de milenio
Para aguantar más orgasmos en su tronco
Porque Nasir ed Din ya no llora a los Borbones
Y desde ayer todo lo juega al siete
Porque hacer el amor es ir de pitas
Con la virgen de Dan Brown de la manita
Una De Fito si te vas a bajar la melodía
De perdida , SMS, va la cita

Cruzarte con un loco pinta olivos
Y pedirle dedicado el mamarracho
Para ver como babea de autoestima.
J. Mèlich

A Bandini (Ramón) amb tot allò que no és ni amor ni amistat, sinó tot el contrari . I amb mala llet pels tòpics guardaespatlles.


How many times?



Blowin' in de wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.
How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.
How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.





Bob Dylan pregunta i pregunta. On són les respostes. Quan temps tardaran en sortir del vent?
"How many times...?"
Qui té el poder de dominar el temps?
I si les preguntes les féssim a la vella olivera?
Potser ens respondria " Jo espero les respostes des de la nit dels temps i mai han vingut a visitar la meva llagada soca..."




5 comentaris:

Anònim ha dit...

/Te cambio este soneto por tu olivo, aunque sea yo quien gane con el trueque)


En ese Vademecum de señoras
me faltan y me sabra un par de nombres,
que no confieso y menos a estas horas,
que presumir no es cosa de muy hombres.

Es cierto que follar tiene su miga
de pan, dánosle hoy, de cada día.
(Para buscar donde regar la espiga
me callo más de lo que te diría).

Olivo de piel seca y de raíces
que encierran a un bufón acostumbrado
a maquillar con savia cicatrices.

La suerte apuesta al siete en ese dado.
Mi ego y tu pincel comen perdices
y llueven aceitunas a su lado.

Què t'anava a dir ha dit...

Molt bé. Només em queda aplaudir la vostra creativitat. Molt bé. A continuar.

Anònim ha dit...

Orgull.

Però meu. :D

Anònim ha dit...

Esa gran canción del maestro GOD Dylan. (God: Diós) La canción protesta nació y se adormeció en los 80 pero nunca se apagó del todo.
Ahora estoy escuchando: tu nombre me sabe a yerba- Serrat.
Porque te quiero a ti,
por que te quiero...

Anònim ha dit...

Imaginé tus olivos tal y como me lo habían dicho pero al verlos tengo que decir que son geniales, qué arte!!!

Y de los sonetos ya ni te digo, después de la temporada de duelos de sonetos, este último no se queda atrás...