dilluns, de setembre 24, 2007

Evocacions

En direm evocacions. Primer se m’ha acudit escriure “retorn als orígens”…És el mateix.
Va bé sortir, de tant en tant, a airejar el xassís , portar l’esperit de passeig i sentir aquelles mil flaires i sensacions que la vida vertiginosa que vivim, ens ha furtat de les narius.
Ja he tornat d’aquesta curta passejada pel Baix Empordà. M’he tornat a trobar el gall de corral vigilant arrogant, majestuós, violent, les seves gallines.


“ Ja qui em guaita ho endevina
Em pertoca de manar,
El meu bec no és de joguina
Ni suporta cap gallina,
L’espurneig del meu mirar”.
(Carner)


Encara no s’ha desenvolupat el feminisme de ploma. He escoltat els crit de la granota entre les fulles de lotus. Al barranc de l’Argentera hi havia una escola coral de granotes. Nosaltres les caçàvem per inflar-les amb una palla al cul. Una senyora de la protectora d’animals de Tarragona, em va denunciar perquè això ho explico en el meu llibre “L’Argentera...quan anàvem amb avarques”; m'acusava d' apologia del maltractament d’animals.
He trobat una mantis religiosa (feia anys que no en veia). Nosaltres en dèiem “plegamans de rostoll”. Si la prems una mica o li crides, plega les mans com si resés.
I els caragolins. Recordo que a Mont-roig, el poble de la meva mare, els feien amb ceba i tomàquet. Eren deliciosos. Encara que t’havies de fer un fart de xuclar.
Aquests dies m’he retrobat amb el micromón del camp, de pagès, que en diuen els “pixapins”.
Ho hem combinat amb visites a petits pobles de la comarca, plens d’història i de tradició rural. Indrets no massa coneguts, d’una bellesa sorprenent. Al voltant de Pals, tant conegut i tant venut al turisme, hi ha llocs molt verges encara que se li poden comparar. Peratallada (vila medieval), Ullastret (amb els vestigis ibers més importants de Catalunya), Torrent, Forallac, Mont-ras, Regencós, Ultramort, Palau-Sator,






Dues imatges de la vila medieval de Peratallada.


Llofriu, amb el mas d'en Josep Pla...etc. Indrets com el dolmen de Torrent, la gola del Ter i els aiguamolls de l’Empordà. Sense oblidar els poblets de costa.

Pocs dies però ben païts, bon menjar, bones lectures i repòs. I per acabar-ho d’amanir , la recerca de l’olivera perduda. He fet descobriments excepcionals.
L'home que parlava amb l'oliver. A la recerca de l'olivera perduda. Tinc molt material col.leccionat.




I en Serrat, sempre Serrat. Ben pocs poden dir millor que ell aquestes vivències



Passejant per l'herba



Fou un vespre de setembre
tot caminant per l'herba
on em van sorprendre les fades
per primera vegada.
On òlibes, arbres i abelles
em xiulaven a cau d'orella
i l'herba jugant entre els meus dits,
em despullava l'ànima a petons,
m'estroncà les ferides
i em va escombrar la pols.
Creu-me, creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes esquerdes
com caminar per l'herba...
Per torno sovint al paratge
on es fa dolç l'oratge
per sentir a Venus a la vora
on la vida s'olora,
on la pell se m'enlaira i jugo
a la 'xarranca' amb set núvols
i l'herba pregunta pels amics
i per les orenetes que han fugit
mentre em fa pessigolles
entre el cor i els dits.Creu-me,creu-me que mai
hi hagué més llum a les fosques
del meu vell trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes tantes esquerdes
com caminar per l'herba.



Joan Manel Serrat






I ara, a fer rodar la sínia de nou. Quin remei toca.



Ben trobades i ben trobats!




3 comentaris:

Depre ha dit...

Com envejo com ho dius...i com ho has viscut.
Tot s'ha de saber viure, les joies i els dolors. Jo només sé viure la tristesa.
Els teus escrits em són molt reconfortants, en necessito més. Si et plau...
Un petó d'agraïment.

Deprimida

Miquel Casellas Porcar ha dit...

Tu saps valorar tot el que et rodeja. Això a vegades costa, però en tu es espontani i natural.

MoNaLiTzA ha dit...

Ets el meu Espìnàs d'estar per casa!
Un petó i bon retorn a la feina!
Jo encara no he fet els deures del vaguerejar post-estiuenc, ja se m'acosta el dia!