No sé si son vacances. No hi arriben. Me’n vaig una setmaneta escassa. Anem , el tándem Mèlich-Bolet que fa més de trenta anys que roda, a bufar somnis sota una volta estelada molt semblant a la nostra. Ens farem un lífting d’esperit, traurem arrugues del cor amb cremes de mar i de muntanya. Canviaré l’estàtua del pescador per noves soques d’olivera. Faré copy- pastura i pi en lloc de ping. Us convidaré a la tranquil·litat que dóna el no llegir. Quants milions de persones ho practiquen? Cal enguixar esquerdes, de tant en tant, amb la pasta del non fare niente
. Diu en Serrat "Res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l'herba".Respirar a fons és una teràpia necessària. Cal omplir el rebost d’aire pur, d’aire esterilitzat de política, d’enveges, de rumors, i de pesats i pesades. Contemplar l’Ossa Menor amb la seva cua encesa cap al nord. I la seva germana gran, que va enamorar (feu clic)Sergius Piatzeki, el contrabandista.Us portaré algun present amb la il·lusió que us agradi. I seguirem parlant, de tot, i de res. Perquè « res » és « cosa » I tenim tots plegats moltes res per dir-nos.
Fins d’aquí 11.000 minuts. Només un esclat, una engruna, una guspira, un llampec, comparat amb l’infinit.
Fins ara.
6 comentaris:
Que lo pases bien!!! Que esos días sirvan para recargar las pilas y vuelvas para deleitarnos con tus etiquetas del club del cronopio, lectures, humor o con tus futuros dibujos de oliveras.
Simplemente pasaba por aquí para ver si había algo nuevo, por cortesía y
porque me han hablado tanto de ti.
Que tengas muy buenas vacaciones
Cuando vengais ya nos haras una cronicade vuestras vacaciones
un petunas
teresa
Hola Judith.
Gràcias por la deferencia y por tus halagos. Intento hacer que alguien disfrute mientras lo hago yo. Al fin y al cabo, aunque nos parezca ireal compartimos todos una sola vida y una sola muerte. Cronopios, famas y esperanzas. De momento somos una motita de polvo (nunca más bien dicho)de un todo incomprensible; a veces precioso, mágico y excitante, a veces, horripilante, asqueroso i deprimente.
Como todas las salsas, hay que bailarlas aunque sea sin ritmo.
Teresa, feia temps que no em deies res. Això no està bé...
Aviat tornarem a conectar, amb més vivències al bagatge.
Una abraçada
Salut!!
J. Mèlich
Com no hagis tornat d'aquí a 7,63888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888... ostitú...! És un nombre infinit!!!
No tonaràs mai??????
No m'ho crec! ;)
Bon viatge, paral·lel! Disfruteu-ho tu i la mestressa, que us ho mereixeu amb escreix.
En tornar vine a fer el report a la casa dels somriures, eh?
T'hi esperarem tots!
Una forta abraçada de comiat i un petó de tornada.
A pasarlo bien. No tardes en volver a tu espacio en internet.
Que disfrutis d'aquestes merescudes vacances i que prenguis força renovada per continuar endavant amb la teva vitalitat que et caracteritza. Descansa mentre esw carreguen les piles.
Publica un comentari a l'entrada