diumenge, de setembre 16, 2007

Ja torno

Uffffffffffffff

No sé si son vacances. No hi arriben. Me’n vaig una setmaneta escassa. Anem , el tándem Mèlich-Bolet que fa més de trenta anys que roda, a bufar somnis sota una volta estelada molt semblant a la nostra. Ens farem un lífting d’esperit, traurem arrugues del cor amb cremes de mar i de muntanya. Canviaré l’estàtua del pescador per noves soques d’olivera. Faré copy- pastura i pi en lloc de ping. Us convidaré a la tranquil·litat que dóna el no llegir. Quants milions de persones ho practiquen? Cal enguixar esquerdes, de tant en tant, amb la pasta del non fare niente. Diu en Serrat "Res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l'herba".Respirar a fons és una teràpia necessària. Cal omplir el rebost d’aire pur, d’aire esterilitzat de política, d’enveges, de rumors, i de pesats i pesades. Contemplar l’Ossa Menor amb la seva cua encesa cap al nord. I la seva germana gran, que va enamorar (feu clic)Sergius Piatzeki, el contrabandista.
Us portaré algun present amb la il·lusió que us agradi. I seguirem parlant, de tot, i de res. Perquè « res » és « cosa » I tenim tots plegats moltes res per dir-nos.
Fins d’aquí 11.000 minuts. Només un esclat, una engruna, una guspira, un llampec, comparat amb l’infinit.
Fins ara.



6 comentaris:

Judith ha dit...

Que lo pases bien!!! Que esos días sirvan para recargar las pilas y vuelvas para deleitarnos con tus etiquetas del club del cronopio, lectures, humor o con tus futuros dibujos de oliveras.

Simplemente pasaba por aquí para ver si había algo nuevo, por cortesía y
porque me han hablado tanto de ti.

Anònim ha dit...

Que tengas muy buenas vacaciones
Cuando vengais ya nos haras una cronicade vuestras vacaciones
un petunas
teresa

el Mèlich ha dit...

Hola Judith.
Gràcias por la deferencia y por tus halagos. Intento hacer que alguien disfrute mientras lo hago yo. Al fin y al cabo, aunque nos parezca ireal compartimos todos una sola vida y una sola muerte. Cronopios, famas y esperanzas. De momento somos una motita de polvo (nunca más bien dicho)de un todo incomprensible; a veces precioso, mágico y excitante, a veces, horripilante, asqueroso i deprimente.
Como todas las salsas, hay que bailarlas aunque sea sin ritmo.

Teresa, feia temps que no em deies res. Això no està bé...

Aviat tornarem a conectar, amb més vivències al bagatge.
Una abraçada
Salut!!
J. Mèlich

MoNaLiTzA ha dit...

Com no hagis tornat d'aquí a 7,63888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888888... ostitú...! És un nombre infinit!!!
No tonaràs mai??????

No m'ho crec! ;)

Bon viatge, paral·lel! Disfruteu-ho tu i la mestressa, que us ho mereixeu amb escreix.
En tornar vine a fer el report a la casa dels somriures, eh?
T'hi esperarem tots!
Una forta abraçada de comiat i un petó de tornada.

JAKE ha dit...

A pasarlo bien. No tardes en volver a tu espacio en internet.

Miquel Casellas Porcar ha dit...

Que disfrutis d'aquestes merescudes vacances i que prenguis força renovada per continuar endavant amb la teva vitalitat que et caracteritza. Descansa mentre esw carreguen les piles.