"Oh! benvinguts, passeu, passeu..." Si us agrada el xivarri. Entreu tot el veïnat: Cronopis, fames i esperances. Ornitorincs,sirenes i tritons, nimfes i odalisques, musses i bufons, bruixes i trolls. passeu a la casa del capricorn més eixalebrat, de banyes socarrimades. "...Que casa meva es casa vostra, si és que hi han cases d'algú..."
dijous, d’agost 02, 2007
Les dames del cinema.
"Encara que els meus ulls
no puguin veure aquest pur esclat
que en la meva joventut m’enlluernava.
Encara que ja res pugui retornar-me
l’hora del resplendor de l’herba
de la gloria de les flors,
no ens hem d’afligir.
Perquè la bellesa sempre subsisteix en el record."
(William Wordsworth).
(Fragment del poema que llegeix la NatalieWood en la película L'Esplendor de l'herba)
El rostre més serè que mai he contemplat. La coneixeu?
Quina és la vostra preferida?
Feu clic a aquest enllaç i la podreu trobar.
http://www.youtube.com/watch?v=vEc4YWICeXk
***************************************************************
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Si em demanessis una llista de 25 preferides, seria incapaç de fer-te-la. Així que inagina't haver-ne de dir una de sola!
La composició, magnífica!
Una tasca molt difícil amb molts dubtes que val la pena no resoldre perquè tots són prou rellevants.
A tu, Miquel, ja veig que et van els harems.
No per res, eh? és per la teva dèria àrab.
A mi doneu-me la Natalie...era divina, com a bellesa i com actriu.
Mèlich
Publica un comentari a l'entrada