Llegim

Per aquest estiu




Dibuix de la chilena Jacqueline Wigodski,

Ja he dit en algun altre lloc d’aquesta casa que aprofito l’estiu per llegir.
M’agrada passar una estona a la terrassa, aprofitant l’escadussera marinada, per posar-me al dia, tant com pugui, en lectures. Durant l’any, vaig comprant llibres que només trec a l’estiu o si faig uns dies de vacances. A l’hivern, encara que sembli que tinc més temps, estic embolicat en un munt de fronts que no em deixen ni una resquícia de temps per a llegir. I si ho faig és al llit. Però la son només em permet un parell de capítols. El llibre acaba al trespol irremissiblement.
Enguany, a part del meu monumental volum de la Mafalda, que que em vaig bevent a glopets, com un aperitiu, he llegit un llibre excel.lent d’en Pablo J. D’Ors, net del gran Xènius (Eugeni d’Ors) que es titula El Estreno. Una prosa moderna, impecable, i una temàtica molt profunda en reflexions sobre la naturalesa humana. Al final del llibre em vaig sentir una mica ofès per la declaració d’odi als catalans per part de l’autor, fruit del ressentiment per l’oblit cap al seu avi. Potser té raó, però penso que generalitzar, només és de ressentits. Jo personalment he llegit Eugeni d’Ors i no crec pas que sigui l’excepció. Penso que no n’hi ha per tant. Hi ha escriptors oblidats que a mi m’agraden més que d’Ors. Potser un dia li arribarà l’hora del reconeixement. Això ja passa. En tenim molts exemples que ara no venen al cas.
Ara he encetat un llibre que me l’ha recomanat el meu amic Baldini, el poeta. És tracta de Trífero de Ray Loriga. Un autor contundent, de culte entre els critics d’avui. Ja us en diré alguna cosa.
També vaig començar l’obra de G. Flaubert, Salambó. Diuen que una de les noveles de base històrica millors que s’han escrit. Però, ja sabeu, Flaubert és Flaubert( Madamme Bovary). Si sou amants de la seva literatura naturalista, si gaudiu de paràgrafs com aquests:

Su cabellera enpolvada con finísima arena color violeta y peinada en forma de torre, a la usanza de las vírgenes cananeas, le hacia parecer más alta de lo que era. Trenzas de perlas que arrancaban de sus sienes caían hasta las comisuras de su boca, roja como una granada entreabierta. Llevaba sobre el pecho un collar de piedras luminosas...

ja podeu obrir el llibre perquè és una crònica detallista i detallada del setge de Cartago, amb una història d’amor al mig entre la filla d’Amilcar Barca, Salambó i un cap dels mercenaris assetjants Mathos.
Llibre excel.lent pels amants del naturalisme i de la Història.
Jo el vaig assaborint, poc a poc, quan estic molt, molt, receptiu a l’alta literatura.