Els nous ja són vells

Crònica d’una decepció.

¿No ha de haber un espíritu valiente?
¿Siempre se ha de sentir lo que se dice?
¿Nunca se ha de decir lo que se siente?

(F. de Quevedo Villegas)

No es tracta d’un sol cas. Però és l’últim que he llegit, el que m’ha donat corda per a aquest article. Es tracta dels alevins, o millor dit, dels dofins polítics.
Tots els partits incorporen a les seves files (això em sona a milícia. Volia dir ramats però potser sonaria massa bèstia) gent nova i, especialment, gent jova que és el gènere més cercat, donat el passotisme regnant entre els adolescents, abonat pel gran exemple dels “mestres”.
No desbarrem. Encetem el tema. Acabo de llegir, a la premsa comarcal, un article d’un noi que ha entrat a formar part de l’ajuntament de Calafell. És regidor d’un partit que està a l’oposició. El seu escrit m’ha decebut, és un exercici buit d’idees i de contingut. Sembla que talment l’hagi redactat o dictat, un “veterà” o “veterana” del partit. Jo crec que l’ha escrit ell encara que sigui quasi literalment idèntic a d’altres escrits d’aquest estil que tots hem llegit mil vegades. I encara més, és també calcat a qualsevol article que ha escrit algun membre del govern quan estava a l’oposició.
Realment decebedor. Aquest és l’estil que hem d’emprar? Això és el què encara es porta? Aquesta és l’herència per als nounats polítics? Si és així, ho tenim clar.
L’escrit en qüestió, fa tanta pudor de ranci que quasi no l’he pogut acabar.
Desqualificacions, frases que voregen l’insult, temes repetitius, que ja s’han establert en el qüestionari polític com les preguntes del carnet de conduir.
Jo tenia més fe en la joventut. Era dels innocents que pensava que els qui ens han de rellevar girarien d’una puta vegada el mitjó de la política. Que aportarien idees i formes d’actuar agosarades i adaptades als nous temps. Però no, No hi ha ni originalitat, ni creativitat, en els nostres polítics recent estrenats. Tots van encara amb 600 i escriuen en Olivetti pluma 6.
Tot el què fan els altres està mal fet, tots és falç, tot és mentida, tot és immoral. Només ells tenen el desllorigador per salvar el poble. Tot el contrari és ruïna, és fracàs. Fins i tot els aiguats i els terratrèmols són culpa dels qui governen. Juguen a Zapateros i Rajois, Carods i Acebes.
Porten la vella lliçó ben apresa. Cada vegada que entra saba nova a un partit, li passen pels morros aquells pergamins empolsegats perquè s’estudiï bé la lliçó. Entren al partit i han de combregar amb els “vells” si volen medrar una mica. Els partits fabriquen clons per al futur. La llàstima és que són clons de Roberto Alcazar i Pedrin.
¿No podrem llegir mai per part d’algun regidor oponent: “Això que feu, senyor alcalde, és digne d’admiració, conteu amb nosaltres”?
Al menys seria un esdeveniment únic i original. Encara que al llenguallarg que ho digués li costés ipso facto la defenestració del partit.

Jovenets i jovenetes que voleu jugar a l’ajuntament: Una cosa és combregar amb la ideologia, l’altra és combregar amb rodes de molí. Jo ja tinc la boca molt encongida i no em fotreu.