La galvana de l'estiu

Avis per a navegants.

Ja portem un any amb aquest blog en marxa. No ens podem queixar . Amb un parell de setmanes que fa que hem instal·lat el comptador de visites, ja n’hem assolit 800. Si hi restem les meves entrades, posem que un centenar, tenim un bon nombre de gent que ens honora llegint les nostres “bestieses” integrals que anem penjant en aquest rebost de cultura i entreteniment.
Naturalment el cuc de la curiositat em furga i m’agradaria esbrinar qui sou els que dia a dia ens acompanyeu. Això és impossible perquè no tothom qui entra vol descobrir la seva identitat. Alguns de vosaltres sou coneguts , amics o, simplement, veïns que firmeu les vostres entrades. La resta us dividiu en dues menes de visitants: Aquells que escriuen algun comentari anònim i els més passius que no escriuen res, sigui perquè no els agrada escriure, sigui per la por de cometre faltes , sigui perquè no els passa pel folro. Us voldríem demanar,al menys, un “hola¡” Però no volem fer-nos pesats. Ja estem contents de saber que ens feu l’honor.
Hem de dir que els dies amb més tràfic en aquesta casa vostra, han estat els de l’època electoral tant l’avant-match com els dies de l’espectacle dels pactes. Hi ha hagut tema per als diaris, per als comentaris de taverna i per als internautes. Fins hi tot s’han creat blogs per a la ocasió.
Ara ha tornat la calma política. Ja s’han distribuït el botí de la victòria, totes les carteres a punt, unes plenes, les altres repartides i aquí no ha passat res. Hem entrat en la letargia estiuenca i mentre uns fan vacances, els altres jauen al sol com el llangardaixos.
Nosaltres també, intentem escriure articles més mengívols i refrescants. Serà que ens haurà tocat, sense saber-ho, aquella llum fresca del anònim personatge que el Roso ens està amagant.
Però us avisem que quan la galvana ens vagi deixant, tornarem a entrar a fons amb el tema polític. Que és el tema del poble (polis és ciutat en llatí) i per tant, el que més d’a prop ens toca. De moment estem a l’aguait, han de passar els tòpics cent dies. No direm res, no fos cas que ens titllin de mal educats com als de CIU. Deixarem inclús més de cent dies, (perquè al pas que anem, no creiem que a primers de setembre, això s’hagi mogut) ...Però totes aquelles promeses, estan apuntades en la memòria popular...
Esperem la nova embranzida, el canvi radical.
Que el senyor de la llum fresca ens il·lumini.
Esperem