Lectures refrescants

L’estiu em convida a passar unes horetes a la terrassa agraint la brisa del mar. Remenant per la biblioteca de la meva filla gran, la Glòria i aprofitant que no hi és, he trobat un llibre monumental pel seu embalum i pel seu contingut. És el TODO MAFALDA que un dia li vaig regalar. M’he entretingut a fullejar-lo i m’ho he passat pipa.
És tota l’obra gràfica de Quino en un sol volum. El que a mi em sorprèn, m’enamora, em sedueix d’aquest personatge colossal és que el seu autor ens ha sabut trametre la sensació de que allò que podem llegir de la boca dels protagonistes, especialment la Mafalda, ens sembli que realment ho diguin ells. Encara que la càrrega filosòfica i cultural és de Quino, naturalment, l’ha sabut infiltrar en l’infantesa de forma magistral.
Mafalda, fa temps que, com els cronopis, forma part de la meva vida.
Què me’n dieu, en parlem?
Us vull ressaltar algunes perles que han sortit del cap de Mafalda i dels seus amics.

La primera la de Libertat:
"Van a llevarme a passar las vacaciones en el campo. ¿Lo conocen? Es una cosa verde que queda lejos."

La Mafalda acaba de matar un mosca amb la paleta, se la mira amb cara de circumstàncies: “¿O es que tenias grandes proyectos?”

La Susanita li diu, molt trista, a la Mafalda: “¿Sabes que mi problema de incomunicación es no poder incomunicarme?”

La Mafalda pregunta a tots els seus amics:
“¿Pensaron alguna vez que si no fuera por todos nadie seria nada?”

La Libertad pregunta a la Mafalda
“¿Qué dicen en tu casa de como andan las cosas? La Mafalda respon “¡PUF!” Diu la Libertad “Por lo meons los tuyos son optimistas los mios opinan que ¡PUAJ!”

Un cotxe aixafat per un accident, la Mafalda diu:
“Otro que creyó que lo único que hay por delante es el porvenir”

Un ocellet li diu a la Mafalda :
”Lo malo de nacer de un huevo es que cada calvo que passa me despierta el Edipo”

Mafalda :
“Lo malo son la mayoria de las minorias”
“En todas partes cuecen habas però a nadie sa le ocurrió matar al maitre”



I em deixo els referents a la política per no fer-me pesat.
Així podríem estar subratllant genialitats d’aquesta criatura i de la seva troupe d’amiguetes i amiguets i no acabaríem mai...
Proveu un exercici semblant si teniu una MAFALDA a mà...Demà entraré a cals SIMPSON que també m’engresquen molt.¡
Són lectures fresques, oasis en el desert estiuenc xafogós i tant pesat.