Debat ?

Debat?

Crònica:
El dimarts vaig assistir al “debat” que va organitzar EL DIARI del BAIX PENEDÈS
a les Dependències Municipals de la Platja de Calafell.
He posat entre cometes la paraula debat perquè crec que de debat no en va tenir res.
De totes maneres, hem de felicitar la iniciativa dels companys del DIARI per intentar reunir els futurs membres del nostre ajuntament al voltant d’una taula.
Jo intentaré fer-ne la crònica el més objectiva que pugui però a l’hora de les conclusions no podré pas evitar la meva subjectivitat, necessària per altra banda. Seran les meves opinions personals i naturalment, transferibles, com podeu comprovar. Al qui no li agradin, simplement, ja les pot anar oblidant.

El programa proposat pel Diari era el següent:
Presentar un primer bloc amb els candidats a l’alcaldia que avui no tenen representació a l’ajuntament. I un segon bloc, amb els cinc caps de llista dels partits que formen part del consistori fins el dia 27.
Algun membre del primer bloc, va protestar perquè no va trobar equitatiu aquest plantejament. Però va haver d’acceptar les regles que proposava el Diari.

Cada portaveu va exposar amb cinc minuts de torn el seu programa. Ja sabem que els programes electorals estan carregats, com en el cas de les religions, de bona voluntat. Jo aquí no en faré l’exposició perquè seria massa llarg i perquè amb la propaganda electoral que cada partit ens fa arribar en tenim per donar i vendre. Només ressaltar que hi va haver un clima de cordialitat i respecte tant entre els candidats com en el públic, tret d’uns xiulets i improperis dirigits al parafascistoide de PXC.
Jo com a fill de veïna d’anar per casa , sento vergonya aliena en veure les galtes que tenen aquests elements que sabent que no es votaran ni ells mateixos, van provocant en actes democràtics que no permetrien si ells manessin. Com que tothom sap de quin peu calcen, la cosa no va anar a més. Al cap d’uns minuts la indiferència va ser total.

I va començar el segon bloc. Aquí s’ha de remarcar que l’absència d’en Josep Parera d’ADMC i de la Sra. Olga Elvira del PP.

No conec a la Sra. Elvira, ni sé el què va al·legar per justificar la seva absència, si és que va al·legar alguna cosa. Diuen que dintre del PP hi ha hagut mar de fons i ves a saber què ha passat. De membres locals del PP, sí que n’hi havia, a la porta de la sala.
En el cas concret del Josep Parera, tots els rumors apuntaven en una direcció: ¿Què hi hauria pintat el candidat d’ADMC allí, al costat d’un mestre, d’un catedràtic i d’un arquitecte tècnic i professor de la Universitat? Els seus assessor, aquesta vegada, van estar molt encertats enviant-lo a besar el mantell de la “Pilarica” (Això em van dir). Llàstima que potser, amb la seva assistència, l’espectacle hauria estat més mogut, si més no, més divertit (Recordeu els plens municipals quan ell era batlle).

La taula va quedar finalment ocupada per l’actual alcalde, Joan Olivella que per primera vegada és cap de llista de CIU, el Jordi Sánchez que repeteix com a alcaldable pel PSC i el Carles Rion que és nou cap de llista d’ERC.
En realitat la sessió va ser una autèntica bassa d’oli. No van acabar a petons perquè allò haurien semblat unes noces. Es van limitar, simplement, a exposar llurs respectius programes i poca cosa més. Malgrat que hi va haver al·lusions, especialment a l’alcalde Olivella, aquest pràcticament no en va replicar cap i si ho va fer, va ser de passada i amb sordina. Els anomenats torns de rèplica eren d’un minut. I, tampoc, cap dels candidats ve respondre a les poques al·lusions que hi va haver.
Jo crec que van voler donar una imatge de tanta correcció, per l’escarment de les riotes que provocaven els plens municipals dels darrers anys, que es van passar per l’altre costat: “Ni tant ni tant poc”. La gent esperava gaudir d’alguna petita dosi de morbo polític. Ens en vam anar amb la cua entre les cames. Hi ha qui diu que això és bona senyal. Potser sí.
Hi va haver alguns tocs de crítica per part dels partits que actualment són a la oposició. Això és natural. El qui governa, bé o malament, ha fet coses i la oposició té el deure de criticar-les. Aquí l’Olivella va estar tota la vetllada contra les cordes, defensant-se com podia. Ell només podia criticar els projectes dels altres i això és com fer petar bombolles de sabó.
La dinàmica que es va seguir va ser l’exposició de diversos temes per blocs: Urbanisme, construcció, equipaments, via pública, seguretat, atenció ciutadana, turisme, ensenyament, cultura i esports etc...
El partits que no governen feien servir el “volem” o el “farem” i el “prometem” i l’alcalde manejava el “hem fet” o “s’està fent” i “s’està acabant”. Com podeu veure el verb “fer” n’era el factor comú. És el verb més grapejat pels polítics.

Sensacions que en vaig treure:

Un Jordi Sánchez contundent, amb promeses molt perilloses, una mica a l‘estil Felipe González: “ Declaro aquí, públicament, que abans de sis mesos faré...” “Abans que acabi la legislatura us prometo...” I enfilava un reguitzell de reformes i nous projectes que ja voldrien per a ells els habitants de Barcelona. Jo dic, i això és també perillós, perquè algú pot pensar que promociono el PSC, que si el Jordi Sánchez surt alcalde i fa tot el què promet, ens durarà més que l’altra Jordi, el Pujol.
El Carles Rion va exposar ponderadament, el programa que proposa ERC. En Carles és una persona amb gran currículum, molt preparada que, al meu entendre pot aportar a l’ajuntament aquell humanisme i racionalitat que ha mancat tant fins avui. Dóna gust sentir-lo parlar. Jo penso que inclús li sobra un xic de tecnicisme i de paraula culta (a mi no em sobra) de cara al veïnat més popular, més d’anar per casa, i que ningú s’enfadi. Les coses són així. Del Carles Rion, de moment, poca cosa més puc dir. Ahir em va fer arribar molt bones vibracions. Penso que Calafell ha fet un bon fitxatge, donem-li confiança i temps. Ens feia falta gent preparada com ell.
Aquí he de fer un incís per recordar que ERC ha fet un pas de valentia i de respecte cap al poble. Dels partits que més o menys poden assolir formar part del futur consistori, ha estat l’únic que ha renovat el “patró”, com diuen els pescadors. El Jacob Balaguer ha tingut el gest que l’honora, de donar pas a gent nova, cosa que molts han promès i no han complert.
El Joan Olivella ahir va passar un mal tràngol. Ell sabia que el passaria. Però ho havia d’afrontar i va ser valent i no va defugir cap crítica. Aquesta és la diferència entre les persones reals i els fantasmes. Al Joan li han deixat una herència ben galdosa. Un bon palangre. Li han dit, com en l’argot mariner: “ té, ara pela aquest nap”.
Ell va acceptar aquell tripijoc departint-se l’alcaldia amb en Triadó i ara ha d’aguantar el grop com pugui. Jo considero el Joan Olivella una persona formada, honrada i correcta i això encara és més trist. S’ha de sentir tota mena de condemnes, des de la corrupció immobiliària, fins a l’insult personal. Això li ha passat per acceptar uns companys de camí ben galdosos i per l’assessorament nefast que ha rebut. Sí, d’acord, sé que em direu que ell és prou intel·ligent per haver-ho previst i per tant, com ahir li va dir un dels dos tertulians, ha de carregar amb la seva part de responsabilitat.
Sembla ser, segons les males llengües que en cas de que el Parera assolís un bon grapat d’escons, tornaria a pactar amb l’Olivella. Però això de moment només són especulacions lògiques del període preelectoral. Jo crec i espero que CIU no torni a fondejar amb el mateix pedral, ara sí que se n’aniria a pic.

Un altre incís. Convergència i Unió ( Què se n’ha fet d’Unió?) de Calafell està en crisi. S’ha gastat, ha envellit, ha pagat el preu de l’arrogància que li va donar el lideratge dels darrers anys. Convergència i Unió fa aigües i de moment, només li han posat una mica de seu per tapar forats. La lluita pel lideratge és com un corc per als partits. Els va consumint per dins i aquella fusta que sembla sencera, tot d’un plegat, es torna pols. A mi, personalment em va produir una certa tristor veure com el “patró” emblemàtic dels darrers anys de CIU, s’ha hagut de refugiar en un partit fantasma per sobreviure políticament. Culpes? Meva no, segur.
Convergència ja va tenir un avís greu de mort les passades eleccions, el càstig per la seva immoralitat política que va néixer amb la famosa i intolerable moció de censura a l’alcalde Jordi Sànchez. CIU ho va pagar i aquí va començar la desfeta. Han estat tristos aquests darrers anys de Convergència que s’ha hagut de vendre per un plat de vots del Parera i així conservar el poder. Com diuen a les espanyes: “Aquellos polvos trajeron esos lodos” Jo encara sento en les pròpies carns els improperis, insults i boicots que vaig sofrir per un article que no feia res més que trametre la vergonya de la majoria de calafellencs per aquell fet que, encara que legal, va ser políticament immoral.

Tornant al debat del dimarts i ja per acabar: Si, com es sol fer, hem de donar un resultat aproximat de la comtessa, puntuar els contendents, hem de dir sense massa marge d’error que el triomfador va ser, indiscutiblement, el Jordi Sánchez. El segon lloc el donaríem al Carles Rión i a l’Olivella el va salvar el gong, encara que amb valentia i dignitat. A última hora fins i tot estava pàl·lid amb símptomes d’esgotament i desitjant que l’àrbitre pites el final del partit.
Frases destacables
Olivella (mentre la gent reia pel tema de la piscina : “Sí , teniu raó, això de la piscina pot fer riure...però... ja està en marxa” (cito de memòria).
Carles Rion: “Calafell necessita gent capacitada”.
Jordi: “Tant de bo aquesta pogués ser la fotografia de la futura legislatura...naturalment amb mi d’alcalde” (Referint-se als tres candidats que seien de costat en acabar l’acte). Una forma subtil de convidar a futurs pactes.


I fins aquí m’ha donat la corda d'escriure i opinar d’un debat que volia ser debat però que no va ser debat. Les portes són obertes de bat a bat. Cal que el veïnat entri a dir-hi la seva amb el vot, naturalment.
Sembla que tots portin les millors intencions per al poble. Després, un cop al setial, esperem que no els surti massa el llautó. Alguns ja l’han mostrat abans d’anar a les urnes.
Mentre arriba el 27, anem fent “porres”.

J. Mèlich, Maig del 2007