dimarts, de maig 29, 2007

Calafell post-partum



Però Calafell segueix!

Ja hi som. Com si no haguéssim fet res. Els castellans diuen: “Para ese viaje no hacian falta esas alforjas”.
Quants cartells, paperassa, pamflets, pancartes, gorres de piscina, àlbums familiars, clavells i mítings es podrien haver estalviat. Tot ha quedat com estava. Malgrat el canvi de l’ordre amb escons, “tants en tenim com en teníem” que deia la padrina.
Ha saltat la bomba de la sorpresa. Tothom donava guanyador el Jordi (PSC) seguit del Parera (ADMC) i un tercer lloc per l’Olivella. Després hi havia dubtes en els restants. Encara que a ERC, especialment a la platja li auguraven bons resultats. Podeu mirar la porra http://www.eleccionscalafell07.blogspot.com/ dels meus estimats amics, la canalla que són el futur de Calafell al quals felicito des d’aquí.
Doncs ja ho veieu, amb aquest marcador, la majoria s’ha quedat amb tres metres i mig de nas.
Jordi........... 7
Olivella...... 7
Parera......... 5
Rion............1
O. Elvira.... 1

Xifres canten, hi ha empat (Sí, clar el Jordi ha guanyat amb nombre de vos com el Mas, però toca’t la pera, el Sr. Hont mana) entre PSC PM i CIU, i segueix el Parera que, tot i haver passat a tercer, pot ser la clau del tripijoc. ERC i PP a la banqueta, i els cinc restants amb tarja vermella ( la del Triadó no diré que immerescuda però sí massa severa. El poble no l’ha perdonat).

“Tants en tenim com en teníem” deia la meva padrina. Res no ha canviat, tret d’uns quants noms. Com ho pelaran?
Analitzem:
De fet hi ha poc a analitzar:
Alineacions possibles (vull dir pactes, cony de futbol!): Jordi Sánchez es casa amb Olivella (Això seria bo, però molt fort, oi?). Jordi Sánchez es casa amb el Parera ( Això encara seria més fort, però en política mai se sap, n’hem vist de tutti colori) i la repetició, Olivella es casa amb el Parera (Ep! Aquest casori, molts deien que ja estava manegat. Malament!) i finalment, allò que diuen els tècnics: el govern amb minoria (crec que és una entelèquia) que jo no he acabat d’entendre mai. Es veu que es tracta d’anar decidint sobre la marxa (en directe) els projectes que es presenten. Per això és necessita gent molt disposada a cedir i a dialogar. Calafell la té?
I s’ha acabat el ranxo. No hi ha més combinacions possibles. PSC, CIU i ADMC, tenen la paraula. El dia 16 de juny, si no ho tinc mal entès sabrem com ho han pastat. ERC i PP, s’ho han de mirar des de la llotja.
El que jo en penso és que Calafell no ha estat de sort. Els oracles ens han fet de nou “l’esqueneta” (així ho dèiem al meu poble). Ja tenim a la vista, millor que m’equivoqui, sarau de vetlla. No voldria armar el palangre que li ha tocat a l’Olivella. Potser peco d’innocent i, com deien els rumors ja ho tenia armat de fa temps. Allà ell, ja te l’edat de veure pel·lícules no aptes, sap qui són els reis i que els nens no li van arribar de París. El que sí és cert és que gent de la seva confiança no veuen amb massa bons ulls un nou matrimoni amb el Parera.
No ens precipitem. Pot ser que soni la flauta i, per aquesta legislatura, es preparin les coses amb seny i en surti un bon equip de govern. De gent preparada n’hi ha i de no preparada també. Però ja sabeu allò de la “vinya del senyor...”

Des d’aquí vull felicitar el Joan Olivella, en primer lloc, i reconèixer la meva pífia en els pronòstics. Joan, la teva constància i bonhomia crec que ha estat la clau del teu èxit. Ara sí que t’aconsello, si m’ho permets, de posar els collons sobre la taula. També el meu reconeixement i l’enhorabona als votants de CDC (Hauria d’escriure CIU?) per la seva coherència, res a veure amb les trifulgues internes del partit.
Al Jordi Sánchez també l’hauria de felicitar i ho faig, però, però...parodiant en Trias, hauré d’afegir que ha estat una victòria amb sabor de derrota. Jordi, jo sé el què és tenir la taula ben parada, amb l’àpat a punt, i que se te’l cruspeixin els altres. Molta sort i molt de seny.
Als meus amics d’ERC, donar-los ànims. Jo crec que no es mereixien aquesta desconfiança. Germans, moltes coses no són el què semblen i en política encara menys. Un altre dia serà. Encara que en offside, sé que el Carles (que per cert,era un excel·lent futbolista) farà una bona feina. Jacob, l’enhorabona per la teva honestedat.
I per acabar, amic Triadó (sempre et consideraré un amic, malgrat que a de vegades et dolen les meves veritats, el refrany ja ho diu): Tu ja saps que entre altres mil coses, jo també dibuixo i pinto. Doncs bé, tinc un defecte que he anat polint amb els anys: Em costa molt acabar el quadre, no sé mai quan he de donar la última pinzellada. Això m’ho va fer saber un professor de Belles Arts i sempre ho tinc en compte. Els grans mestres són aquells que saben acabar l’obra en el moment precís. És la última pinzellada. Et desitjo molta sort.
I ara , a la feina. Passi el que passi, peti qui peti, jo a fer pa i vosaltres a la vostra!! I “espavil que ve el carril” Calafell segueix i ens enterrarà a tots i a totes.

P.S. Si a les dotze en punt del dia d’inici de campanya, tots els partits correu a empastifar carrers, perquè a les dotze en punt del dia 28 no es va començar la neteja? M’ho expliqueu? S’ha de predicar amb l’exemple.

1 comentari:

Rata TWO ha dit...

MIRA QUE ERES..... Un mogollón de cosas que decir en una web (k x cierto las fotos en blanco y negro han kdao mu xulas) y vas a soltar el rollo de unas elecciones municipales. Ha pasado lo mismo que en todas... TODOS GANAN.
PD. Voy a ver si encuentro en la pagina de BF la cancion esa de "LOS ANIMALES DE DOS EN DOS HUA HUA" pero como "LOS SOCIALISTAS DE DOS EN DOS HUA HUA" definiendo el resultado en la comunidad de Madrid. La escuché en el programa y es cañera de verdad. Salu2