Nova web

Visiteu la meva nova web

http://www.elmelich.com/

__________________________________
**************************************

Col.la boració al setmanari El 3 de vuit


El Pilar

Eros arreu

Sovintejo, de matinada, el dial de Catalunya ràdio i sóc un admirador de l’excel·lent programa Una nit a la terra de Gaspar Hernàndez. M’ha passat pel cap d’escriure un “mail d’amor” a la secció que comparteix, diàriament, amb el nostre company de pilar Jordi Llavina. Èmuls de la Sra. Francis (També era un home) en registre segle XXI, en Jordi i en Gaspar, analitzen i tracten d’aconsellar als patidors de mals d’amor, de sexe amb dosis subtils de pornografia (Eros a la fi), que els escriuen les seves experiències. Volia escriure-hi i explicar-los el patiment d’un veí meu addicte a l’Eròtica de poder. Malaltia d’addicció que ha esdevingut pandèmia, molt estesa i poc estudiada, penso jo. Però he pensat que el tema em donava per aquest pilar i he decidit enganxar-ho aquí. Aquest veí, el més persistent i veterà dels nostres polítics locals, es vol presentar per enèsima vegada a les eleccions municipals. I és que ningú li ha pogut treure del cap que amb trenta anys de rebolcar-se per la casa gran, ja n’hi ha prou. Que després dels darrers fracassos electorals, d’ésser defenestrat literalment del propi partit, de les mil i una trifulgues polítiques, mocions, pactes i conxorxes vergonyoses, amb la seva tossuderia fa riure al veïnat i pena als seus propis. Podia haver sortit per la porta gran, després per la del corral i ara haurà de saltar per la finestra del darrera a risc de rompre’s el bigal.
M’agradaria que en Llavina ens expliqués fins on arriba l’eròtica del poder. És tan fort com l’addicció al sexe o com un amor d’aquells compulsius i esquisofrènics? Pot derrotar cap a la pornografia política? On pot arribar el meu veí, posseït per aquesta psicopatia? Quins consells li donaria? Quina lectura el podria alliçonar? I quina música?
El meu lloro eclèctic em diu que això són collonades i que tot és eròtica de butxaca. Jo no ho vull creure així. Potser perquè encara sóc un romàntic addicte, com la meva mare, q.e.p.d. a la Sra. Francis (“m’entenen”?)

Josep Mèlich , febrer del 2007