dijous, de febrer 01, 2007

Metamorfosi

Em desconec



A la meva edat i encara tinc capacitat de sorpresa.
Vaig ser sempre un bon estudiant però malaguanyat. Irresponsable, desorganitzat i sempre refiant-me de les meves facultats per ressorgir a última hora. De fet, no m’han fallat mai. He estat sempre el rei del “Ja ho farem”. He tastat mil olles, especialment en el món de l’art i de la cultura. He començat cent projectes i n’he acabat ben pocs. Però no he parat mai. Visc sempre amb el futur ocupat, sense places lliures. Tinc clar que el dia que no tingui un projecte de futur immediat , em suïcido. El meu terror, la meva bèstia negra, és l’avorriment.
El món (potser m’erro) el veig ple de gent avorrida.

Retrat virtual del meu estudiant "empollon" amagat en el meu subconscient

He dit al començar que encara hi ha coses que em sorprenen de mi mateix.
Us creureu que m’he tornat molt responsable? Sí, ni jo m’ho crec.
Des que estic en el món del teatre m’he anat arreglant en aquest sentit. Es pot dir que el teatre t’imposa obligacions. Hi ha uns terminis i s’han de complir. Hi ha una gent que depen de tu i no li pots fallar.
Doncs bé, per acabar d’arrodonir el meu camí cap a la responsabilitat, ara he entrat en la meva nova faceta universitària i aquí si que us puc dir que m’he sorprès del tot. És curiós que ara als meus 61 geners i quan no necessito per a res la meva nova carrera, (vull dir res materialment profitós, )quan no em corre pas cap pressa acabar-la, resulta que el meu bon estudiant adormit, allà en el fons de l’esperit, s’ha despertat i arrasa en totes les assignatures.
Ja et dic jo que quan m’acabi de conèixer del tot, la dinyaré.


“I tot aquest míting per dir-nos que has aprovat?”
Mireu, què voleu que us digui? Estic content i m’agrada compartir-ho amb els que m’estimeu. Sé que, amb una rialleta sorneguera sota el nas, em perdonareu. “Aquest Mèlich, sempre seràs igual”
-No, no, us dic que he canviat.


Ah sí, (encara m’ho deixaré): Primer semestre d’Humanitats. Quatre assignatures : tres Notables i un Excel·lent.

Au va, feliciteu-me!! Jo ja ho he fet.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

venga va!!.....moltes feliçitats,per les notes
Y LA OBRA DE TEATRO COMO FUE?
Supongo que todo un exito
lastima no poder venir a verte
te deseo mucha suerte en todas tus iniciativas
PETUNETS JI JI JI QUI SOC

pompe1 ha dit...

Meli veig q la foto et fa justícia, hehehehe

Arare ha dit...

FELICITATS!
A la UOC? Jo hi vaig fer psicodallonsis, vaig acabar el 2001, com allò de l'odissea...
Fas teatre? el meu cunyat també... porta un grup de Blanes que es diu El mirall. Potser el coneixes.

Gràcies per la teva visita al meu blog, sempre és bo conèixer gent nova i agradable (com és el cas)

Ah! I ni t'ho pensis, que ets l'únic eclèctic. El meu blog és un caos, una anarquia total i absoluta, com jo mateixa. T'aconsello que visitis el nostre web (el meu mar)

Una abraçada galàctica

Mèlich ha dit...

Gràcies Arare per la teva generositat.
He visitat la teva web.
M'encanten els cronopis i el seu caos.
Del caos , dieun , en va nèixer l'Univers.
Ens anirem teclejant
Una abraçada
Salut!

Mèlich

pompe1 ha dit...

Coi Arare després dieu q els tios us mirem les tetes, hahaha, però com vols q miri els teus segur q bonics ulls amb aquestes ulleres més negres q la sutge