Poesia

Eros hi era

Imatge del pintor T. Almirall per al poema que podeu llegir aquí sota

Eclipsi en Capricorn

Tocat d’Ella la contemplo,
hòstia celeste
encimbellada,
damunt l’espill immens.

Capricorn
Furtiu penetro per la lletosa llum
que enllustra salivosa el meu cos
al frec d’inflamades vísceres.
Succió astral,
espiral famolenca , em marca
un ritme rar, un timbre
de punxó esmolat.
Lubricant so il·lícit que percut
incís ferint el tel alterat,
agut continu.

Capricorn
Suc de Seléne
En la platja blava
l’últim raig. I el NO.
Blues de blanc,
vull arrelar en la sal
que em porta l’ona,
ofrena humil
als meus peus
que malden sorra endins.

Capricorn
Sal, platja, ona....
I es fa el silenci
que m’eixorda amb el seu so.
Ella aboca damunt meu
la seva llet de llum
mentre mor...
Jo, blanc de blues,
la ploro...
Ja no hi és.
La platja envernissada de cristalls
que ara s’han fos,
m’engolí els peus.

Capricorn
grimpa exaltat:
“Seléne no hi és”
Hi ha la platja, oberta,
salobre vagina...
I el blues lletós, somnàmbul, sona
per apaivagar el meu plor
fosc de tant blanc.