Les nadales del cronopi

Creu
Als que no m'estimen

Si esperes que Nadal sigui un poema
Si cantes amb desig desafinat
Si vols ser l’embolic del teorema
Si penses que l’amor es rellogat

més val que m’apliquis l’anatema
més val que t’inventis un passat
més val que t’oblidis de l’emblema
més val que no hi treguis l’entrellat

Que per més nadales que m’etzibis
No em faràs ni pessigolles al magí
Que jo ja m’hauré fos quan tu hi arribis

Perquè no et vull present ara i aquí
T’agrairia que, un any més, no emprivis
D’un Nadal sense el teu esguard mesquí

Cara

Als que m'estimen

Si acceptes un Nadal sense poema
Si el cant del teu esguard és afinat
Si has tret bé l’entrellat del teorema
Si saps que no hi ha amor de rellogat

més val que retiris l’anatema
més val que recordem junts el passsat
més val que mostris amb orgull l’emblema
més val que hi pugem treure’n l’entrellat.

Perquè per més retrets que avui m’etzibis
No podràs foragitar del meu magí
La teva imatge que hi serà quan tu hi arribis

Perquè ets sempre present , ara hi aquí
Et pregaré que aquest any tampoc no em privis
D’un Nadal que amb tu no és mai mesquí.

J. Mèlich (Cronpi nadalenc)