divendres, de desembre 15, 2006

Gràcies Lorca



Pel seu interés i la seva qualitat humana publico el comentari de la Monalisa
gràcies Trini

Mentre quedi gent com Rubianes, que faci que la púrria amb olor a naftalina cridi i es revolti, i que els personatges covards, d'esperit pobre i encefalograma pla sentin vergonya quan ell diu en veu alta el que la majoria pensem i no ens veiem en cor de dir, no ens hem de sentir vençuts, encara hi ha esperança de que tot acabi tornant al seu lloc..., al lloc que li pertoca. A mi no em va fer ni fred, ni calor tampoc, que hi hagués gent que encara lloaven el dictador Pinotxet, ni el paripé que va organitzar un dels seus nets, ara retirat o expulsat, no ho sé, de l'exèrcit per tenir la boca com la d'un olla i el cervell com una esponja (ple de forats) El que de veritat em fa patir, el que em preocupa, es que el jutge Garzón es dediqui a voler fer neteja de casa del veí i casa seva està plena de merda. Que el PP no condemni el franquisme i les seves atrocitats i que en canvi hagi fet il·legalitzar un altre partit polític en nom d'altres assassinats. Què passa? Que uns morts son més importants que els altres? Que els anys passats fan que aquestes morts siguin ja com un episodi en un llibre o una escena en una pel·lícula? Encara hi han ferides que sagnen per culpa d'aquestes morts.El que no m'explico, és que se n'ha fet d'aquells lluitadors d'aquella època, ara encorbatats i encarterats. Que han perdut la memòria? Ja no se'n recorden de res? Els importa un borrall tots aquells que van caure pel camí defensant el que ara els ha donat el dret d'estar al cap del govern i tenir els comptes corrents a reventar? Potser és això..., han olorat el perfum de l'€, del luxe i del poder, i han oblidat que fa un temps ells eren com tots nosaltres i com Lorca.

2 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Ara m'he sufocat i tot, ves! <:þ

Gràcies, Mèlich. Jo no veig viure el temps de revoltes perquè era massa petita i el meu poble quedava molt apartat, llavors, de tot moviment de protesta, però crec que avui en dia hem perdut l'esperit de revolta i d'assemblea. Estem tant i tant partititzats, que no polititzats, que ningú veu res més enllà de si uns és del PSOE, del CiU, d'ER o del que sigui i això prevaleix davant l'actitud enfront de qui mana per a fer que, com un sol home, ens reunim per a reclamar el que volem que sigui i com ho volem, ja que al cap i a la fi, si ells han aconseguit ser on son és indiscutiblement, malgrat les seves 'preparacions acadèmiques', gràcies a tots nosaltres, als Lorcas.

Gràcies de nou per aixecar una mica més la meva veu.

pompe1 ha dit...

Uis mal fet això de cridar i sofocar-te, jo no ho faig mai, consell del cardiòleg q segueixo al peu de la lletra. De fet i ben mirat val més q les revoltes les fem al llit, hahahaha, q almenys en treus un bon profit, pq jo la veritat anar a cridar a una manifestació pq encara vinguin els mossos a estovar-me res de res, hahaha si per cas q hi vagi el Melic ;)