dimecres, de desembre 06, 2006

Banda sonora d'una vida

El nostre temps?

El dia 16 de desembre, celebrem a Calafell un sopar, d’aquests que s’han posat tant de moda últimament, per commemorar un esdeveniment "extraordinari": Un grup de joves que complim 60 anys.
És un d'aquells actes que celebren tot el veïnat en les versions més estrafolàries, i per qualsevol excusa.
Doncs, ves quina cosa, a mi m’ha tocat el sopar dels 60 anys. Mai havia celebrat res semblat , ni als 20 ni als 30, ni als 40 ni als 50. Aquest any m’estreno i em sembla que serà la primera i la última trobada cronomètrica perquè no sento a dir que es celebrin gaires sopars de 70 anys i ja no diguem de 80.


Preparant aquesta diada, se’m va ocórrer una idea no massa original però crec que entranyable. He recopilat unes 200 cançons en un CD en format MP3 per obsequiar els jovenets de la trobada, mira, un detallet. M’ha quedat una cosa arregladeta que fa el seu efecte. Al menys, surt de la tòpica floreta i “el puro” o dels confits i obsequis cursis i inútils fabricats en sèrie que es donen en els casaments i en d’altres esdeveniments socials contemporanis. La música és el millor mitjà per furgar la nafra dels records i fer saltar alguna llagrimeta nostàlgica. A més, sol ser una de les vivències més comunes que tothom ha compartit . No és propietat personal de ningú perquè és propietat de tothom. Aquella que jo en dic la meva cançó, és també la cançó de molts altres.
En aquest compact hi he gravat la majoria de les peces musicals més notables de tota la nostra vida. Per il·lustrar-ho diré que hi ha des de la sintonia del NODO o les cançons de Machin fins a la música hip- hop actual. Són les dues-centes melodies que he cregut més significatives entre les que he ballat o escoltat en la meva curta existència.


El nom del recopil.latori és: “ Banda sonora d’una vida”.

I aquí ve l’anècdota.
Vaig donar el CD a la companya Romi que és l’organitzadora, mare del gran esdeveniment, perquè l’escoltés i me’n fes el comentari. Aquí el teniu, li va sortir de l’ànima aquest retret: “M’ha agradat molt, és un bon treball de recerca però (això és el que jo volia, algun però) m’han sorprès algunes de les cançons que ha
s triat, per exemple “El corazón partido”. Aquesta música no és del nostre temps”.
És un argument que ja havia discutit en alguna tertúlia. Dels meus tendres 60 anyets em pregunto: Quins han estat els anys del nostre temps?
Li vaig respondre com si em saltés un resort des del fons: “ Ah no? Que vols dir, que ara som morts? Que ja no escoltem música? Que aquestes cançons actuals ja no són nostres?”
La Romi, dona molt intel·ligent i reflexiva, va callar uns instants i, de sobte, va respondre: “Veus, ara que ho dius, em sembla que acabo de dir una bajanada. Tens raó, el tòpic m’ha fotut. T’he dit una cosa que diu tothom, sense pensar-ho”.
Tots hem dit o sentit dir, molt sovint: “En el meu temps això no passava” o “Les pel·lícules del meu temps; allò si que eren pel·lícules.”


Si vam tenir un temps que era nostre, aquest que estem vivint ara de qui és? El temps de joventut? Quan ha durat el nostre temps? I ara, què estem vivim? Ja no és temps això?
Jo penso que només els morts, si parlessin, o els vius en el seu últim dia, podrien dir amb propietat: “Aquestes han estat les cançons del meu temps”
Jo he escrit en el títol de la recopilació “Banda sonora d’una vida” perquè considero que tota la nostra vida és el nostre temps, no, només una petita part. Rumieu-vos-ho i me’n dieu una cosa o altre.
J. Mèlich, Desembre del 2006








4 comentaris:

Anònim ha dit...

Has posat el dit a la nafra, Pep.
Que aquestes paraules de la teva amiga Romy vinguin d'algú que tè una bona edat és el més curiós.
Als fills o als joves sí que els diem allò de "aquesta és del meu temps". Però jo, igual que tú, vibro encara amb cançons noves, que ens fan sentir el miratge de viure la joventut per sempre.
El dia que en vaig fer 50, en una festa que em van muntar per suavitzar la mala temporada que passaba, la meva filla em va cantar en directe, amb un grup de jazz, 5 cançons de la "meva vida".
Entre elles no hi era Corazón Partio, però és de les que em fa posar la pell de gallina.
M'agradaria tenir una còpia, encara que sigui escapçada, del CD.
Potser la podries portar a terrassa el diumenge...

pompe1 ha dit...

Collons melic si q ets vell, hahaha, tan vell i tan poc entenimentat, hahahaha. Veig q no acabes d'entendre el q vol dir ser d'una època concreta, mira pq ho entenguis es com dir q ara el Barça es el drin-tin o com s'escrigui, hahhaaha, ho pilles?
Espero q no t'hagis deixat les cançons del Fary, q de fet no són les teves, però t'agraden tant ;))

Txell ha dit...

60 anys dius que fas??????????? Puc dir-te que molt ben portats!!!!
Fes-nos cinc cèntims, d'algunes d'aquestes cançons de la teva vida... vull saber si en compartim alguna!

Argentviu ha dit...

Hola Txell
Et dono les gràcies per visitar el meu blog.
Des dels meus 60 taquets t'envio una besada sense humitat.
Però una besada pensa que sempre és quelcom sensual (Derivat de sentir)sinó no ens besariem la gent, simplement ens donariem la "patita"

Les cançons del meu recopilatori en són 200.

Les meves favorites? . quasi totes.
Especials especials?

Ne me quites pas...
Without you...
Música soul (Otis Redding)
Serrat (quasi tot)
Sabina (tot)
I belive (Mahalia Jackson)
Puente sobre aguas turbulentas.
Imagine
Sixteen tones.
Nocturns de Chopin (esp. el 20)
Ray Charles (totes)
Jazz (moltes)
Bilie Holiday (totes)....
i....

Una abraçada
Argentviu