dijous, d’octubre 05, 2006

La cultura digital

Internet, el nou món

És de tothom conegut l'esclat del fenomen d'Internet en la nostra societat i per a la Humanitat sencera. Ja avui es pot dir, que hi ha ben pocs racons del món que no rebin la influència d'aquest esdeveniment de característiques incalculables.
I tot no a fet més que començar. Cada dia tenim novetats que fan referència a la tecnologia i a la logística digital.
A rel d'això a l'Uoc, on estudio s'ha proposat un debat que sota el títol de Revolució digital, intenta donar resposta o si, més no copsar les pinions que cadascú pot tenir d'aquest fet.
Heus aquí dues de les meves intervencions. A veure que us semblen.

La tasca de l’Humanisme en la cultura digital.

La revolució digital és un tema prou llépol i actual.
Per sintetitzar una mica direm
La gran revolució informàtica dels últims anys, amb l’aparició d’Internet ha donat peu a tota MENA d’especulacions

Tenim:

1) Els adeptes, amb les subcategories dels fideos, els apassionats i els penjats d’Internet.

2) els oponents, amb les subcategories de “crítics però”…, els enemics aferrissats i fins i tot, els detractors catastrofistes.

3) Els indiferents (“No sabe no contesta”), escèptics , agnòstics, conformistes (És un mal o un bé que hem de gaudir/patir)

Com tota activitat humana , antiga o recent, l’hem d’acceptar en quant a evidència i hem de mesurar personalment els pros i els contres.
A mi, personalment, Internet m’ha vingut a trobar o l’he cercat jo, quan ja m’encaro al crepuscle. Per tant la tòpica experiència dels madurs, en aquest cas m’ha ajudat molt.
Heus aquí, doncs el meu plantejament:

Els avenços tecnològics que el progrés ens subministra hem de procurar: “utilitzar-los” i que ells no ens “utilitzin”.

Parlant en l’argot contemporani, hi ha molta gent “penjada” de PC
L’allau de la moda dels anomenats “Chats”, contactes, “messengers”, fòrums, de tota mena i color, han fet que molts usuaris “perdin” (potser és un dir) hores davant d’una pantalla sense treure’n cap profit, ni cultural, ni econòmic. Cauen en l’engany d’un divertiment que esdevé vici i obsessió en detriment d’un desenvolupament laboral o humanístic més profitós.
Penso, però, que és perillós jutjar massa severament aquesta nova generació de “gent de chat” Suposo que ells ens donarien les seves raons.

L’altra vessant la que jo, personalment considero positiva i excepcional, és la que heu exposat molts de vosaltres en el debat.
Internet ha obert un món immens, incalculable d’avantatges en tots els caps que aquí hi ara seria impossible d’avaluar.
Jo personalment he canviat els meus primers hàbits (no em fa vergonya de dir-ho. Quí tiraria la primera pedra en contra meu?) de cibernauta, amb “chats”, fòrums etc. Per matricular-me a l’UOC. Voleu un exemple més gràfic de la meva premissa , anunciada més amunt.
Utilitzo Internet per fer allò que mai m’hauria pogut imaginar Estudiar des de casa.
Què us sembla?
***
Jo penso que el fet de que el progrés ens subministri eines que facilitin la comunicació i, per tant, la difusió de la cultura, és positiu.
La immediatesa de la xarxa Internet, facilita una “posta a punt” més còmode per als estudiosos i per als “usuaris” de cultura.
Amb els nostres estudis a l’UOC ho podem comprovar de forma fefaent: Tenim a l’abast tota una Universitat, amb grans avantatges en tots els camps. Cosa impensable , fa molts pocs anys.
Com molt bé diuen alguns dels nostres companys i companyes:

Cito Miguel Àngel que també comparteix l’opinió de M. Victòria:
“Comparto el punto de vista de María Victoria Herrero referente al uso de internet. Un humanista debe utilizar las herramientas que mejor le permitan analizar esa complejidad y si una de ellas es internet ¿por qué negarnos a utilizarlo? Internet no es más que una herramienta. ¿Qué más da el formato, ya sea libro o internet, si lo que al fin y al cabo nos interesa son los conocimientos y la forma en que estos se adquieren?”
És més, penso que estem davant d’una revolució que només té parangó amb l’aparició de la impremta. Això pel que fa al camp de la divulgació de tota mena de coneixements. El miracle de poder, des de casa estant, amb un simple clic, tenir a l’abast un allau de coneixements i eines, ja justifica l’existència d’Internet.
Naturalment que aquest fenomen de proporcions incalculables, donarà peu al naixement d’un nou humanisme. Tots els esdeveniments importants de l’Humanitat, han comportat uns efectes paral·lels, positius o negatius, desconeguts fins aleshores. El fenomen digital no n’ha de ser pas una excepció.
Tot rau en el que vaig dir en la meva primera intervenció: la utilitat que li sapiguem donar

2 comentaris:

pompe1 ha dit...

Si veig q et cal estudiar molt i molt pq tot el q acabes de dir és francament la buidor més absoluta. No dius res, no aportes res. Barrejar humanisme i Internet és com barrejar oli i aigua. En fi ja saps q amb mi no hi pots, hahaha, però m'ha fet gràcia trobar-te a un blog, això sí, inspirat i de certa manera copiat del meu. Ni amb això has pogut estar original, hahahaa q hi farem?

Argentviu ha dit...

agraeixo el teu interés i la teva visita.
No et conec ni sé qui ets.
No banejaré els teus comentaris, no és el meu estil. Penso que un es retrata amb el què diu i escriu.
O sigui que pots seguire comentant que tot es publicarà.
Ara bé, no et tornaré a respondre mentre no t'identifiquis. No m'agraden els que juguen amb avantatge. és l'única condició que et poso. jo jugo net i dono la cara.
Si segueixes sent aquest "Pompe1", es podran llegir els teus comentaris però, per part meva, no hi haura rèpliques.

Aquest blog (potser ja ho deus saber, està enllaçat en la meva modesta web (que no arriba, naturalment, ni a la sola de la sabata del teu blog)

http://usuarios.lycos.es/argentviu/index.htm

salut i res d'abraçades. Jo no m'abraço amb entelequies.

J. Mèlich (Argentviu)