Article del 3devuit

Ja fa quatre anys vig publicar aquest Pilar al 3 de8.

Les coses, no tenen cap pinta de canviar. Tot al contrari els nostres polítics cada com la tenen més curta...la CREDIBILITAT



Publicat 01/02/2002

Credibilitat


“Les coses, segons qui les diu...me les prenc a la fresca....”
El Boix de Santa Oliva.

Llegeixo en un periòdic de la comarca, un bon article, al menys a mi m’ho sembla. És un anàlisi crític, molt acurat i coherent, de la gestió d’un equip de govern municipal. Ni la identitat de l’autor ni la del municipi, no venen al cas. Comento i alabo l’esmentat article amb uns amics. La seva primera reacció és saber de quina ploma ha sortit. Identifico el “culpable” que firma i es presenta com el portaveu d’un partit polític. Cagada l’hemus! -“...I aquest, què vols que digui, si és dels de l’altra bàndol?” Em quedo amb cara de restrenyiment. O sigui, que un article, per mi correcte, amb un anàlisi gens demagògic i molt clar en els temes que exposa, pel sol fet de portar la firma d’un militant i el segell d’un partit, perd ipso facto, tota CREDIBILITAT. Conclusió: les opinions dels nostres polítics, com es diu en l’argot actual, ens rellisquen. Pesen menys que el part de la Chabeli, els expulsats d’Operación Triunfo o, ja no diguem, les declaracions del Gaspart. Els polítics s’han convertit en avis dels Zipi i Zape, carregats de “batallitas”. La gent els veu venir i es posa a xiular, quan no pot córrer, com passa amb els capellans, els borratxos o els tocats de l’ala; encara que tinguin tanta raó com el Boig de Santa Oliva. Podeu riure, però és ben greu i trist. Això pot donar peu al retorn dels anònims que, per cert, ja treuen el cap. Perdre la CREDIBILITAT, pot ser com perdre el virgo, un fet irreversible. Amb un matís només: que la virginitat se sol perdre a gust. Perdre el crèdit, fa pena.
Josep Mèlich.