Articles de premsa

Penjo aquí les meves col.laboracions a la columna El Pilar de la contraportada del Setmanari el3 de vuit (Alt i Baix Penedès)

Contra l’abstenció, imaginació

La meva firma en aquest pilar no apareixerà fins d’aquí set o vuit setmanes, i aleshores , els qui vulguin, ja hauran exercit el dret, que no el deure, de votar en les properes eleccions autonòmiques de l’1de novembre. Y com que tenia al pap el que us diré, ho avançaré per si algú en vol prendre nota. Molts polítics de la oposició van criticar, inútilment ( les crítiques de la oposició sempre solen ser inútils), que les eleccions es celebressin el dia de difunts i no sé quines raons van donar (les raons de la oposició sempre solen ser desqualificacions o excuses), perquè no se les van escoltar ni ells, ni elles. Resumint: El dia de Totsants tenim eleccions. L’abstenció és un fet constatat i cada vegada més alarmant per als polítics. El veïnat va perdent, cada dia més, el costum d’anar a les urnes. I si la cosa no s’endega, arribarà el dia en que només votaran els candidats i les meses. Però el perquè d’aquest fet mereix un debat a part, que ara no ve al cas. Sempre he procurat fer crítica útil (la paraula “constructiva” em sona a especulació), intentant proposar solucions. La data assenyalada ens presenta una ocasió única per a fer baixar, notablement, l’índex d’abstenció. Heus aquí doncs la meva proposta : Situar, estratègicament, els col·legis electorals en els cementiris. Totes les famílies tenim morts. Tothom visita els cementiris en aquesta diada. Amb les meses instal·lades a l’entrada dels fossars, facilitaríem als veïns que, amb un tret, matessin (perdó, però l’adagi m’obliga) dos pardals. Fins i tot, la junta electoral es podria plantejar de regalar un parell de crisantems, groc llampant, a cada votant per oferir-los als seus difunts. Això que pot semblar una frivolitat, ho proposo amb tots els respectes. Em baso en la política de marketing que empra la televisió amb els índex d’audiència. No us sembla interessant? Com deia en Capri, en el seu monòleg de L’enterramorts : “S’ha de tirar mà de lo que hi hagi”.

J. Mèlich

22 Setembre 2006

****