dilluns, de setembre 09, 2013

Cadena de blocs



Aquest comentari el publico per a la cadena de blocs. Són dos poemes que he escrit fa temps, a veuure si els trobeu adients.




Visca!



És que

pel camí llarg i pacient

de la paraula, no.

No hi ha trobada.

Enfilo cap els llims

inerts

cercant respostes....



Dic, dic,  dic,

dic i dic!



Escolto i... RES.

Ni les dreceres generoses

m’atansen al claper

de les respostes.

Ni el meu pas accelerat

per lletres de timbal

troben  la clariana

del repòs

de les respostes.



És que

pel camí llarg  i  pacient

de la paraula, no

No hi ha resposta



Només hi ha esculls

i ungles d’argelaga...

                                                   La meva llengua esgarrinxada

ha xisclat tant!!



Oïdes closes

m’escupen el silenci.



Com ha de ser

el meu clam?

Un prec,

un crit,

una oració?

  Oro,

prego,

invoco

crido...



                                                   Al fons,

al cim,

al nucli,

al zenit



Una espiral de mots serens

penetra, res endins,

buit endins...

sense retorn, sense resposta!!



Escolto,

dic,

Escolto...

dic i escolto...



Em mateu,

m’aneu matant

a trets d’odi

i de silenci.



És que

pel llarg i pacient

camí de la paraula, no

No hi ha esperança.



Sords!

Superbs!

Embafats de fàtues creences.

Que us heu cregut?



Prou!!

Ara...

us vull dir sense mots,

sense mots.

Sense mots,

us parlaré.



Em sentireu...

i un dia

d’un temps;

el meu...

temps

que mereixo...

em respondreu!



És que

pel llarg i pacient camí

de la paraula, no.

No he pogut!...



Ara...

Mut

m’entendreu...

M’heu mort

els mots.



Avui, vosaltres,

sords

eixorcs,

entrareu

poc

a

poc,

poc

a poc...

en el món

del silenci.

Si!!



Hi haurà resposta?



Visca Catalun ya lliure!!




Sabries tant com jo
 
"...Si sabíeu com l’alba ens ha trigat..."

                    (Salvador Espriu, Inici de càntic en el temple)
 
 
Si sabies d’aquell quaranta sis
Si sabies d’una nit nevada
Si sabies  quant  feliç un infeliç
Si sabies d’un crit sense tornada.

 

Si sabies del toc d’un nou palpís
Si sabies de l’all i la torrada
Si sabies la sirga del maquis
Si sabies la padrina fent bogada

Si sabies d’un cau de la muntanya
Si sabies del pedaç als pantalons
Si sabies d’un crit  “d’arriba Espanya!”

Si sabies de l’eco sens retorns
Si sabies de “cautivos en  campanya”
Si sabies  de la FET i de Las JONS.




  Aquest és el següent enllaç de la cadena de blocs
http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Molt bons poemes, ja tens raó, ja... amb la paraula poc hem fet, ara el silenci de la cadena humana i els fets, els fets que ja necessitem.

Hauries d'afegir l'enllaç del blog següent, al mateix post, quan puguis. Gràcies!!!

Tu tens el número 159 i s'ha de seguir la cadena cap al nº 160, que és el blog Gorgues de la Garrotxa

http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/

Carme Rosanas ha dit...

Està perfecte l'enllaç!!!

Ens porta on ens ha de portar, i això és el que compta!!!

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies!!!!