Micro_contes

Hem endegat, amb uns quants entusiastes, entre ells la Magda Minguet, un concurs de Microcontes a Calafell.

Més endavant us informarem més detalladament.

 Aquí us en presento uns quants de meus per anar fent boca. Jo no entro en concurs perquè formo part del jurat

A vegades penso que encara no he nascut. És quan miro el cel que és com un ventre i el mar la placenta que m’amara,

Seria tasca impossible i àdhuc inútil fer un inventari de dones i homes de segona mà

Sense cap pudor li va dir tot allò que pensava i no havia confessat mai a ningú. Bill, agraït, va fer : Guau!! guau!!

Amb el cap nevat i la sang ensucrada, l’esperança es fon entre la boira del camí

Jo no li puc dir que surto a comprar tabac. És que no fumo, collons

Com S. Joan de la creu Vaig volar tant alt tant alt que vaig sobrepassar l'Independència

Un dia me n'anirè amb calma, a assolir la plenitut de l'espai d'ua urna crematòria

El barrufet savi va comprendre des del primer moment que el confondrien amb un de dretes

T’estimo tant, tant, tant, tantarantan que les figues són verdes

Amb calma, va fermar una soga a una rama de l’olivera, va fer un llaç escorredor se'l va passar pel coll, va saltar i va ejacular

El gat amb “botes” no l’hem entès mai: era un borratxo

Quan te m’apropes, la teva presència colossal m’imposa, m’atrau... Un dia em llançaré a les teves rodes

Tinc problemes d’identitat. No sé si sóc natural o virtual.

M’han imputat per matar el temps

Als meus pares no els vaig pagar drets d’autor. No estaven registrat a l'SGAE. És la meva eterna frustració

Els meus ulls maldaven per no llucar aquella pitrera generosa

Mentre llepava l’orella del seu home, acaronava la meva muntanyeta, sota les tovalles

Estén la manta i l’omple amb figuretes de la família real. La policia fa un pas enrere

Si estiguessis aquí amb mi, et diria tant poques coses

A vegades penso que encara no he nascut. És quan miro el cel que és com un ventre i el mar la placenta que m’engoleix