Quan la gràfica del turisme, al nostre litoral,
va fer màxims, als municipis de la costa hi va haver un allau de forans que
cercaven “El Dorado” del comerç de temporada, que hi van plantar la barraca. Parlo de Calafell. 
Van néixer les permutes de
model únic. Els especuladors de la construcció bescanviaven la casa vella o el
pati (parcel·la) per uns baixos i un o dos pisos , segons les perspectives de
negoci; i la resta per a l’empresa. Ens
hem trobat, doncs, que en el barri de la Platja, quasi no hi ha vivendes a les plantes
baixes; tot són locals. Quan van arribar els nous “colonitzadors” van ocupar
tots els espais amb comerços, de tota mena, sense cap planificació, ni cap ordenança
ni organigrama per part de l’ajuntament.
Sota l’eslògan “Quan el sol surt, surt
per a tothom”, es va organitzar el caos comercial més bèstia que ens puguem
imaginar. Els permisos semblaven confeti. N’hi havia per a tots. Competències
incontrolades, ofertes de tota mena de productes, sense estudis de demanda,
bars i més bars, etc…sense cap ni centener...Però heus aquí que les grues van
caure, ja no hi ha grues…I quina és la situació d’avui? Doncs un reguitzell de
locals buits amb el seu corresponent cartellet, cercant nuvi. 
Al meu carrer, en
concret, em sembla que n’hi ha 12 i dic em sembla perquè potser mentre escric
això, ja en buiden un altre. Us ho diré en veu baixa : manca de previsió, (virtut
que ens caracteritza als llatins, des de la nit del temps). I ho dic fluixet
perquè vaig insinuar aquesta opinió pel “facebook” i em van enviar al
quarto de les rates.
Van néixer les permutes de
model únic. Els especuladors de la construcció bescanviaven la casa vella o el
pati (parcel·la) per uns baixos i un o dos pisos , segons les perspectives de
negoci; i la resta per a l’empresa. Ens
hem trobat, doncs, que en el barri de la Platja, quasi no hi ha vivendes a les plantes
baixes; tot són locals. Quan van arribar els nous “colonitzadors” van ocupar
tots els espais amb comerços, de tota mena, sense cap planificació, ni cap ordenança
ni organigrama per part de l’ajuntament.
Sota l’eslògan “Quan el sol surt, surt
per a tothom”, es va organitzar el caos comercial més bèstia que ens puguem
imaginar. Els permisos semblaven confeti. N’hi havia per a tots. Competències
incontrolades, ofertes de tota mena de productes, sense estudis de demanda,
bars i més bars, etc…sense cap ni centener...Però heus aquí que les grues van
caure, ja no hi ha grues…I quina és la situació d’avui? Doncs un reguitzell de
locals buits amb el seu corresponent cartellet, cercant nuvi. 
Al meu carrer, en
concret, em sembla que n’hi ha 12 i dic em sembla perquè potser mentre escric
això, ja en buiden un altre. Us ho diré en veu baixa : manca de previsió, (virtut
que ens caracteritza als llatins, des de la nit del temps). I ho dic fluixet
perquè vaig insinuar aquesta opinió pel “facebook” i em van enviar al
quarto de les rates.
Bon any a tothom i tot allò que es diu
Josep Mèlich (El Pilar, Setmanari 3 de vuit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada