Retallar o tallar?

He llegit, he sentit o he vist que una de les primeres mesures d’en Rajoy serà la retallada en obra pública. És probable que molts dels projectes que s’estan duent a terme arreu del territori, restin paralitzats  fins el dia que passi el tràngol econòmic.
Calafell com qualsevol corralet de veïns es veurà afectat per aquestes mesures. Recordeu que hi ha obres públiques en acció, i obres paralitzades.
Les primeres corren el perill d’entrar en pausa o sigui en coma, i les segones, que el seu stand by  s’eternitzi.

El Passeig Marítim, pels Nadals de l'any passat. Ara resta en coma...

El primer exemple és el Passeig Marítim que ja fa un any que dorm el son dels oblits. Ja ningú en fa cas i sembla que ni ens importi la seva reforma. Com que es pot passejar, doncs ja està bé. 
el segon és el local del Cine Iris que va avançant poc a poc, lentament com una visita de la SS. Esperem que, no sigui una víctima de la retallada.
El tercer és el projecte del nou Mercat. Fa dies que hi ha les tanques i que han desplaçat el mercat del dimarts cap a garbí. Aquí cal preguntar-se si començaran  les obres. Diuen que sí perquè hi ha implicada una Gran superfície.
  El quart sector paralitzat és el pla del Casc antic. Diuen que ja hi ha la primera fase, com al Passeig; la segona arribarà?
No parlo de Segur perquè desconec la situació; que hi haurà qui ens podrà posar al dia de forma més documentada. I també em deixo les urbanitzacions pel mateix motiu.

Aviat farà un any

A part dels efectes de la crisi que poden arribar a aquesta desfeta, el que voldria fer  és  una reflexió sobre la necessitat d’aquestes obres  donada la situació econòmica en que estem submergits. En temps de bonança és lloable que al poble s’hi facin millores, quant més importants millor.
Però , en les actuals circumstàncies, calia tota aquesta despesa? No s’haurien d’haver mesurat quines eren les necessitats econòmiques més urgents per al poble? Em vull referir a la vessant social i humana. Mentre es retallen pressupostos de salaris, de sanitat, de pensions, s’incrementa l’atur, per l’altra costat es balafien milions d’euros en equipaments de dubtosa utilitat o al menys de dubtosa urgència.

Poc a poc, encara que duri.

Crec, personalment, que en el cas de Calafell, es va córrer  massa. Els motius van ser, en gran mesura, polítics. Davant de la imminència d’unes eleccions, es van engegar projectes que ara tenen l’espasa de Democles de la paralització a punt de caure.
Com sempre (diuen que és la característica dels llatins), la precipitació ens ha perdut. Total, que l’emplastre ja el tenim i ara es compleix, políticament parlant, aquell refrany tant popular:
“Mort jo, merda per al qui quedi”
Però clar als “morts” només els pot jutjar la memòria.


Josep Mèlich.  Desembre del 2011