Adéu 2011

Abans d'acabar l'any.

A Calafell que no és ni més ni  menys que un pessic de territori català i, mentre no es demostri el contrari, espanyol, no som diferents ni semblants a ningú sinó tot al contrari. Però tenim moltes competències comuns amb la resta de moribunds de la Humanitat. Desprès de tants rodejos us diré que també ens afecta la crisi, encara que el Zapatero no hagi estat mai a casa nostra i no crec que el Rajoy en tingui cap intenció, ens afecta la catàstrofe econòmica.
M'agrada escriure, el plaer d'escriure per escriure, com el plaer de parlar per parlar. Penso que la gent hauria d'escriure més. Tant de facebook, de bloc, i de twitter i no hi ha ni un 0'0005 que escrigui res que valgui la pena i aquest poc que s'escriu es fa malament. El parlar el deixarem per a un altre dia.
Calafell, doncs, també pateix la crisi, aquí és on volia anar a parar. El nostre ajuntament diu que també retallarà o ja ha retallat: No s'ha fet el parc Nadalenc, s'han escapçat els sous dels funcionaris, dels regidors(?) i ara li toca a la Policia. Diuen i diuen i "vuelven a desir" que no hi ha un puto duro al calaix de la casa de la vila, ni a la Generalitat, ni al Gobierno Central. Sort que ara ha arribat el Mag Rajoy on tothom ha posat les seves esperances. Perquè del Mas ja no se'n refia ni Déu.

Acabo de llegir i de sentir que aquest senyor Mariano (és que ni el nom m'agrada), amic de la Camacho, tancarà l'aixeta de moltes obres públiques. 
Ara som on volia anar a parar. Calfell, gràcies a la falera del Sr. Jordi Sànchez i la seva companyia, en té començades unas quantes d'aquestes obres. Tenien pressa de cara a les eleccions i es van iniciar moltes coses. Encara que no els van servir per a res.

Hi ha el passeig que va camí de ser un museu  arqueològic, el Cine Iris que va avançant a pas de "mono bobo", El casc antic que no està acabat, un projecte de Mercat que ja veurem com es comença   i, naturalment, quan s'acaba. No parlo de Segur ni de les urbanitzacions perquè desconec la situació...ja hi ha qui ens pot posar al corrent.
L'alarma m'ha sonat quan he conegut la notícia: Si tanquen l'aixeta de l'obra pública, què passarà?
¿No calia plantejar-se cobrir altres necessitats abans que la construcció d'un centre cívic, d'un passeig o d'un mercat, iniciats de pressa i corrents?

Totes aquestes despeses, dedicades a altres necessitats més urgents potser haurien pal·liat moltes situacions dramàtiques de caire social.
Pregunto jo, innocent de mi.
Com he dit tot és escriure per escriure, però de passada, si això fa reflexionar a algú, que no ho crec, però mira "que volti la pepa" com diuen els jugadors de botifarra, quan no hi ha trumfo. Ara voltarà perquè no hi ha euros.