"Banejar" una mica

Resulta totalmente imposible gobernar un pueblo si éste ha perdido la confianza en sus gobernantes.

Confucio

 La dictadura es el sistema de gobierno en el que lo que no está prohibido es obligatorio.

Enrique Jardiel Poncela

Gràcies a la llibertat d' expressió avui ja es possible dir que un governant es un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc. 
Jaume Perich

El facebook ha desplaçat els blocs personals. Al menys en el meu cas. Participo activament en diverses comptes de facebook i no em resta temps per treballar en el bloc.

Per què? Crec que això té una resposta fàcil. La seva immediatesa. Les rèpliques es propaguen com un llampec, sense entrebancs de contrasenyes ni autoritzacions. Fill del facebook, el twitter, ja  és la quintaessencia de la comunicació espontània. Tu pots “penjar” cada minut de la teva vida i el llegiran milers de persones..

Tots sabem que en els esdeveniments més recents de la desfeta de les dictadures del nord d’Àfrica aquestes cadenes anomenades socials, han estat claus a l’hora de la informació dels esdeveniments.

Els blocs i les webs personals, tenen, en contrapartida la virtut de la reflexió i l’opinió sobre els productes informatius o, simplement, d’entreteniment, sigui filosòfic,  literari, esportiu, etc. El que jo ara estic fent no és viable en el facebook, i encara menys en el twitter.

Reconec que m’he passat massa cap a aquests sistemes de comunicació; perquè jo sóc més crític que informatiu. Les notícies arriben d’arreu,  per tant, prefereixo donar la meva opinió que, simplement repetir allò que ja tothom sap.

Ara, els polítics han descobert las rets socials i hi han entrat. S’acosten les eleccions i s’han de deixar veure. Els qui manen, per conservar el setial i els qui volen manar, criticant i presentant programes i actes, de cara al maig.

Cenyim-nos a Calafell.

Brometa del Tothosap al Diari Baix Penedès, assignant-me un protagonisme exagerat.

Ens limitarem a comentar els dos comptes de facebook de les forces vives de Calafell: El del Joan Olivella( iniciat fa un parell d’anys)  i el del senyor alcalde Jordi Sánchez (més recent.)

No cal perdre el temps dient que són dos llocs polítics. És normal. Per tant, no poden tenir el tractament que té, per exemple el meu mur. El sr. Alcalde  va directe al gra de la propaganda que, encara que sigui en tercera persona del plural, és per fer auto- bombo de la seva actuació: “Calafell va bé”. Actes esportius, socials culturals, inauguracions... El sr. Olivella també ens mostra les seves activitats amb actes d’arreu de Catalunya, sempre amb el CIU de bandera i proclamant “Calafell no va bé”.    

Fins aquí res a dir, lògica pura i legítima, que els veïns ens sabem de memòria. Se’ls ofereix un mitjà modern per vendre el producte de forma gratuïta i ells l’aprofiten.

També cal afegir que cada un del esmentats, tenen la seva claca que els riu les gràcies i magnifica la seva obra, fent clic a la maneta del “m’agrada” o amb comentaris de la més pura adulació.

Però el malestar els arriba quan algun “pallús”, “cenizo” (sic) com jo, hi fica el nas amb esperit crític (en el meu cas, respectable i constructiu). Aquí és quan el sistema trontolla. Hi ha una petita diferència: Al qui  governa actualment, les crítiques són per als seus fets, la seva gestió, la seva responsabilitat. En canvi, el cap de l’oposició només pot ser criticat pels seus projectes, les seves idees i els seus programes, coses intangibles, encara.

Després hi ha les actituds. Un conte de facebook, es pot manipular còmodament. Si algú molesta amb impertinències, se’l pot esborrar (“bannejar”) i llestos. Aquesta eina és necessària, si s’usa racionalment,: Hi ha gent que insulta ofèn o calumnia. I això és lògic que es pugui evitar. Ara bé, moltes vegades el poder bannejar algú s’empra per censurar i això ja són figues d’un altre paner. Fa poc he estat partícip d’una polseguera que s’ha aixecat en el fazebook del Sr. Jordi Sánchez. He dit partícip, no protagonista. Va sortir un missatge on el sr. Alcalde comentava l’obertura d’un nou comerç i alabava el fet dient que era una valentia obrir en temps de crisi.

Jo vaig bromejar amb un comentari: “Pobres innocents” referint-me als propietaris del negoci i, més avall, vaig dir que al meu carrer hi ha 7 ó 8 locals tancats. A rel d’això es va desencadenar un allau d’entrades , un debat entre contraris i detractors de l’alcalde que va degenerar en desqualificacions impensables i missatges absurds.
Aquí en podeu veure una mostra , cap l fons de la pàgina amb missatges banejats inclosos. 

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001933268561


Es va dir que aquell no era lloc per criticar ( quan l’alcalde, poc abans, havia comentat que el facebook era un espai ideal per a la crítica, l’opinió i el debat). I, naturalment, algú va respondre que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. El Sr. Sáchez no ha donat gaire la cara, però ja té qui ho fa per ell. Aquí van entrar en escena uns comentaris desafortunats del seu delfí Ramon Farré, mossegant a tort i a dret. Es van esborrar missatges , hi va haver al·lusions ( a mi, especialment) ofensives i tota mena de comentaris agres i fora del fil del primer missatge. Embolica que fa fort.

I és que encara no hi ha cultura democràtica. Qualsevol comentari es pren com una ofensa. Si dius que el teu carrer està en males condicions, no et responen en concret sobre el carrer. Se’n van per les bardisses i diuen que ets un populista i un demagog. Si preguntes quan s’acabarà el passeig Marítim, tots muts, surten els aduladors del poder i diuen que el que hem de fer és vigilar les rates a casa nostra , Aquesta és forta eh?  En fi, que als qui critiquem o demanem explicacions ens diuen manipuladors i intoxicadors. Aleshores surten frases del subconscient d’alguns, amb mala bava : “Tant de bo poguéssim banejar una mica el municipi”, frase amb el més pur estil gadafià del Sr. Ramon Farré. Ell que es va presentar en un ple amb la boca segellada, demanat llibertat d’expressió radiofònica, ara resulta que vol posar l’esparadrap als qui no estan amb ell.

No entenc aquestes actituds; un comentari com aquest: “Al meu carrer hi ha 7 ó 8 locals buits” que és una evidència i que no culpa a l’ajuntament sinó  la crisi, va degenerar en un allau d’insults i improperis, parodiant el més pur estil del Sálvame de Luxe.

Demanaria tranquil·litat, que les eleccions són a dos mesos vistes, no es posin nerviosos. Aleshores, el poble serà finalment qui “banejarà” a qui convingui. I si ens toquen els mateixos, serà perquè el poble ho vol així.

Nosaltres com sempre, ensopegant pels carrers destrossats, entre cagades de gos i pilones bètiques.

“Amen”