Un any més, ni més ni menys

Anys amb i sense

Els mitjans de comunicació esmercen tota aquesta setmana en fer inventari de l’any que avui acomiadem. Jo no ho puc encabir en la verticalitat d’aquest  pilar on no hi ha espai ni per fer l’aleta. Només així, a cop de comes, escriuré que aquest ha estat un any més, sense Estatut, sense Autodeterminació, sense Vegueria, sense Concert econòmic, sense Independència, sense el Passeig marítim de Calafell acabat, sense la grossa,  sense el POUM,  sense la vergonya de que Càritas hagi d’ajudar més de cinc-centes famílies en tot el Penedès, I, pel què fa a premonicions, em ve que l’any que entra demà tornarà a ser un any més, amb crisi, amb la perpètua picabaralla de l’immerssió lingüística, amb la mosca collonera del PP, el PxC i els Ciutadans, amb les seves pesades monsergues de l’immigració i de la unitat d’Espanya; amb l’ombra del Logis Penedès,  amb un nou bipartidisme, amb el ball robat dels regidors saltimbanquis de Calafell, amb el POUM, amb la Diputació Provincial, amb el Consell Comarcal, amb la Delegació del govern, amb la Generalitat i amb el Govern central (qui en dona més?), amb tots els consellers i funcionaris que ocupen aquestes entitats, amb nova campanya electoral, amb promeses i més promeses, amb felicitacions de Nadal, amb “Tribunal constitucional”, “Tribunal superior de justicia”, “Consejo general del poder judicial”, “Tribunal Supremo” ... Sí, serà un any amb molta farda com diuen a Calafell, però farda fàtua, ni més ni menys com l’any passat. Malgrat els avenços, la nostra vida és tant monòtona que el paradigma de la nostra felicitat , rau cada any, en aquesta expressió cada dia més buida de “Bones festes”.

Tots plegats sembla que no tinguem remei. Definitivament, penso que no fem res per canviar...”El que es veu és peix”, diem per aquí. I ara allò, cal que us ho digui?                                                                    

                              El Pilar del 3 de vuit  31 de desembre del 2011