Calafell hora punta

Ho he comentat  últimament i els meus amics o, si voleu, la gent que m’ha sentit, en són testimonis.
Hi ha moments en la història de la societat en que cal, com deien els vells , fer faixa o caixa. Sóc dels que crec que les majories absolutes no són les situacions polítiques més convenients , s’assemblen massa a les dictadures. Però avui, donada la situació, penso que caldrien majories absolutes.
Tant als ajuntaments com a les autonomies (encara se’n diuen així) i a l'Estado Español.

Ja sé que em fotreu l’artilleria al damunt, amb aviació i infanteria inclosa. Però abans deixeu-me explicar, al cap i a la fi, aquest racó d’Internet no farà perillar ni la moral ni el físic de ningú.

A nivell municipal:

Voleu dir que els reis ens els tornaran a portar?

Parlo evidentment de Calafell. Hem arribat a una situació d’anarquia tal que ni els mateixos polítics saben on són. Bé, sí, saben que tenen les cadires ben calentes i les butxaques déu n'hi do. Però pel què fa a la situació de govern, la casa de la Vila és Xauxa.

Des de les darreres eleccions fins avui hi ha hagut una disbauxa en els escons municipals que és difícil de trobar en el vodevil tan espatarrant com aquest.
Tot va començar  amb el "casament", contra natura, del Jordi Sánchez i l'ínclit Josep Parera. D’aquest últim ja no ens sorprèn res. Al Circ du soleil el fitxarien de "saltimbanqui” amb els ulls tancats. El Jordi Sánchez per no perdre l’ocasió que se li presentava, va pactar amb el Parera, amb qui poc abans tenia una demanda interposada i l’havia tractat de “càncer” per a Calafell. El paquet del Parera incloïa el fitxatge o renovació del Manel Romero; quin altre, per anar al calamar! La trajectòria d’aquest element per Calafell ja la coneix, fins i tot, la canalla d'ESO: Càrrec de confiança milionari, depressiu, i gran titellaire que ha fet ballar tot el guinyol de l’ajuntament des de fa anys. 
Seguim. Per aquella cosa dels interessos, vanitats, i gelosies, es desfà l'ADMC, El Parera trenca amb el seu màxim “conseller" Romero i el fan saltar del partit. Què fa el Parera ? doncs en munta un de nou. Un partit es veu que es lliga com qui lliga un porro. En el partit del Parera, l’UAM, hi entra el Sr. Triadó que "pasaba por allí, vi un partido cerca y no lo pude resistir", de feia temps.
L’equip d'ADMC que va ajudar al Sánchez a governar, passa a la secció de "descatalogats" (Regidors sense adscripció) però que  segueixen a l’ajuntament (I a tu què et sembla, que es deixaran perdre el sou?).
Per la seva banda ERC, li presenta el finiquito al Carles Rion, després d’un teva meva força sonat, salta per la finestra. El Rion al carrer,  i també passa al magatzem dels "descatalogats" (Un més) . De resultats d’això, a l’ajuntament només hi resten tres partits: PSC, CIU i PP però hi ha els mateixos 21 regidors que van començar.
De pas, he de dir que el Carles Rion, extramurs, s’ha apuntat a la caravana del Sr. Laporta i no sabem de moment si aquest partit el SI, entrarà en les municipals de la propera primavera.
Ho aneu seguint? El Romero, que el teníem un xic oblidat, refà l'ADMC, amb el Parera fora, i proposa una llista electoral nova de cara al futur. Seguint els passos populistes del Parera, endega una campanya agressiva pel municipi i, després de sortir de l’armari polític, ara ens el trobem en tots els saraus, tant els oficials com els que ell mateix munta. Com aquell inefable Lerroux dels anys trenta que repartia entrepans als obrers de les fàbriques, mentre es dedicava a "l'estraperlo".

No parlo de CIU perquè per ara segueix a l’oposició i és coherent amb la seva lluita per enderrocar els socialistes que, per la seva part, controlen la situació encara que se’ls en va dels dits com un grapat d’aigua.
Què serà de nosaltres amb aquest panorama?
Tornant al principi, és precisament per això que jo crec que ens convindria una majoria absoluta. No dic de qui, no vull fer proselitisme.

El radical i populista Alejandro Lerroux

Crec que si un partit surt majoritari, ens estalviarem aquest ball de bastons que hem patit fins ara. Fora pactes, fora suborns, fora endolls, a mullar-se i a governar. I si pot ser: una culpa o un honor, sense repartiments ni tripijocs.
 Uns a manar i els altres a creure. Així de clar. Si es donés aquest cas jo crec que separaríem millor el gra de la palla, on ens rebolquem fa tants anys.
Continuarem...

   

 Fotos extretes del Blog "Segur de Calafell", La revista  L'Espígol i Calafell digital.