Una estella de la creu

I aquests, qui són?

Les dones cusen , els mascles, com que encara no en saben,endeguen els focus, pinten tallen, claven els decorats. Un cop o dos la setmana assaig. Sempre hi ha baixes. El director es queixa. Dia de l’estrena. Nervis als vestuaris, enrenou, xivarri, regals, concentració. Final de l’obra, rialles de satisfacció, rams de flors, petons, aplaudiments felicitacions…silenci. I aquests qui són?

Molts diumenges a les vuit del matí, trobada al mercat. Remolcs  carregats a trau. Viatges de més de 100 kilòmetres, en cotxes particulars. Descarregada de material. Esmorzar. Muntatge, baralles, un que es gira un altre que es rebota. Rialles.  Dinar, la única bestreta que fa el grup de cara als actors i tècnics. Finalment,a les sis actuació, aplaudiments. Desmuntar i carregar de nou els remolcs. Comentaris. Bons, dolents...Al cap d’uns mesos entrega de premis. Sopar, nervis. Al·lèrgia desil·lusió. Però tornem-hi.

Hi ha una entitat La Federació de Grups amateurs de teatre de Catalunya (300 grups federats) que compleix 25 anys.

I aquests qui són?

Són els fills d’aquells Pastorets i d’aquelles Passions que avui tenen un grup de teatre no professional. A Catalunya n’hi ha a cada poble.

Aquest any la Federació ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi. No ho sabíeu? Ja sabia que no ho sabíeu. 

 Josep Rafeques (Llorenç del P.) rep la Creu de Sant Jordi atorgada a la Federació
Jo, personalment, estic satisfet perquè me n’ha tocat una estella d’aquesta creu.

Al Baix Penedès la gent de teatre també ha d’estar satisfeta. Som una comarca amb molts arrels teatrals. Tots els pobles tenen, o han tingut, el seu grup, dit amb més propietat, el seu  elenc teatral. Contem amb  els populars pastorets del Vendrell, grups centenaris com el Centre de Llorenç o l’Elenc artístic arbocenc,  Els Inestables del Vendrell i la Lira, els muntatges del Jan Toldrà, La K-mama de Calafell, La Pedrera de Masllorens, el Teastre de Bonastre, La societat de la Bisbal, per anomenar els que han estat més actius els darrers anys. Aquí també hi va l’afegitó de fer saber al respectable que el president de la FGATC, és el Sr. Josep Rafecas de Llorenç del Penedès.

Cal fer una reflexió que, com sempre, ens du a conclusions ben crítiques. El tracte a les entitats. El gran contrast que hi ha entre les institucions oficials i les populars. Un grup de teatre que s’autofinança  i que només rep la xocolata del lloro per part de l’ajuntament, ha de subsistir amb la desena part del que cobra un alcalde, un regidor, un dinamitzador, coordinador o càrrec de confiança.

Sí, em podeu dir que la comèdia que representen els consistoris és de més alta qualitat que la que representem en els nostres modestos escenaris. Ells són professionals i no carreguen ni descarreguen decorats. Però sempre representen , com els pastorets, el mateix argument i nosaltres anem canviant el repertori.

Seguirem amb la nostra Creu que aquest any és la de Sant Jordi.

Molta merda a tots els “teatraires”!