Tal fas...

Bona nit Sr. Parera




...tal trobaràs...Aquest és l’adagi més clar i més directe. Com que la conducta humana és tan recargolada, i tant tirant a dolenta (Rouseau era un inocent); podríem tirar d’un bon reguitzell de dites i refranys en els dos idiomes que més o menys dominem:

Tal fas tal trobaràs
Déu té una maça que pega i no amenaça.
La cabra pels seus pecats porta els genolls pelats
Aquellos polvos trajeron esos lodos.
Cría cuervos y te sacarán los ojos
Quien mal anda, mal acaba...

Avui vull aplicar l’esperit d’aquestes frases a un home que des que va aparèixer a la política de Calafell, no ha deixat d’estar envoltat dels fets més ridículs, esperpèntics i patètics que hom pugui imaginar.
Que consti que no tinc res contra la seva persona (“La meva modesta persona”, com diu en el vídeo). Encara que tinc motius pel rancor, ja que és l’únic polític de Calafell que m’ha insultat públicament.
Però no li tinc cap mena d’aversió, més aviat una certa compassió perquè el personatge no dóna per a més.
Parlaré, doncs, i que quedi clar, del seu comportament exclusivament polític.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Només cal contemplar el vídeo que he tingut l’atreviment de penjar aquí sense el permís dels seus autors del bloc "   Segur de Calafell " que espero que em perdonin.
 És el moment de presentar el protagonista:
Josep Parera. Contempleu bé la seva imatge. Des que llegeix, a la mà, allò que volia dir, fins que deix el micro damunt la taula de la “presidència”.
És una escena de semiòtica teatral perfecta. Acompanya les seves paraules amb uns signes evidents de cadàver polític.
La imatge d’aquest home, m’ha portat a reflexionar: Fins on poden arribar les misèries humanes d’un polític. No crec que ell ho hagi reflexionat, no li cabria a la mà. El Sr. Parera fa anys que no reflexiona o que no el deixen reflexionar.
La seva situació actual, no l’ha provocada ningú més que ell mateix:

Imatge emprada del Blog de Segur

1)Va començar de trànsfuga, provocant una moció de censura escandalosa contra el que ara l’abandona: El Sr. Sánchez . Abans ja havia desertat d'UDC.
2) Es va quedar sòl en el consistori, abandonat per tots els regidors, inclosos els que el van utilitzar per la moció (Ciu).
3) El seu regnat com alcalde de Calafell va ser la “charlotada” (am perdó del gran Chaplin) més sonada de la comarca.
4) El van defenestrar per culpa del seu “apuntador” Romero (que ara l’ha abandonat).
5) Va formar una fantasmada de partit, d’on ara han fugit els membres de la llista electoral, i a ell l’han fet guillar.
6) Quan veu que el Sr. Triadó paga les culpes del passat, trenca amb el Sr. Olivella (CIU), amb qui formava equip de govern i es ven a l’ambició del Sr. Sánchez ( el seu abominable enemic), el qual, amb tal de ser alcalde és capaç de xutar-se un càncer a la vena...

En fi, el Senyor Parera, tot un personatge polític de col•leccionista...Ara encara no sabem amb quin “invent ens sortirà” diuen que festeja amb el Sr. Triadó... Sense comentaris.
Per acabar, el que sí li aconsello, a aquest "apostol" populista,  és que ell que sempre predica que quan es lleva diu “Bon dia Calafell” ja aniria essent hora de que digués “bona nit”.