dijous, d’octubre 08, 2009

Estic col•lapsat



Aquests dies també corria un pinotxo per Calafell

El meu estudi sembla un jutjat
I pensar que hi ha tanta gent que s’avorreix i no sap què fer.
Tinc una bona col•lecció de treballets per aquest bloc. Però m’aguanto per no empatxar els visitants que tenen el valor de suportar-me.
Voldria fer un comentari dels actes celebrats a Calafell, el passat cap de setmana, a benefici dels nens malalts de càncer.
Tinc pendent la crònica d’una obra de teatre magnífica que vaig anar a veure ahir.
Un treball de reflexió política , local i general.
Una sessió de “tòpicoteràpia”. Aquesta vegada, amb un virus tòpic molt generalitzat.
El comentari d’un conte de fama universal, del qual se n’ha derivat una síndrome molt curiosa.
A part, estic escrivint una novel•la que no vull deixar perquè ara ja porto l'embranzida.
La preparació (avui tenim reunió), de l’aniversari d’Ibers Calafell.
Els meus estudis a l'UOC.
La preparació del taller de teatre.
I...
Bé, i paral•lelament a tot això, cada dia intento fer pa que ja sabeu que és del què menjo.


Però, si us plau, no deixeu de visitar aquesta casa de barrets, que tot anirà sortint.  Aquest cau d'Internet ja és part de la meva vida.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

M’ha semblat estar llegint el meu dia a dia, som una generació inesgotable.

Què t'anava a dir ha dit...

segur que al final ho fas tot. Tot es començar i anar fent .

Aura ha dit...

Suposo que tothom, a la nostra manera, estem col·lapsats. Jo, ni te cuento, però hem diuen que no hem sé organitzar... Potser tenen una mica de raó.

M'en vaig que s'hem crema el sopar, ho veus?

Salutens

Manuel Saavedra ha dit...

Ànim Mèlich que esperem els teus comentaris...!!

Sonia Mirambell ha dit...

Vaja expressió has escrit...., plena identificació en molts moments de la vida !, dons sí, a vegades !... despres passa, ánims i força! que la tens !