Conceptes.

Bellesa, Lletjor?                             És ben cert que quan parlem de sensacions,entrem en un terreny ben fangós. Els estudiosos de les teories del coneixement, estan tots d’acord en assenyalar que l’aprehensió dels objectes i dels comportaments, és molt subjectiva i aleshores només podem parlar, com en la majoria de casos del comportament humà, en el relativisme.

Dos éssers humans quan comencen a conèixer tot allò que els envolta, aprenen l’existència dels fenòmens però les seves sensacions i sentiments cap allò que acaben de descobrir, solen ser diferents. Ara no és pas el cas d’aprofundir en el tema. Només prendre nota d’aquest comportament.

En una exposició més planera direm que, els conceptes que adquirim de tot allò que aprenem , observem o imaginem, són personals. No se sap ben bé per quins mecanismes mentals o biològics, un menjar, una música, una novel•la, etc. poden desencadenar efectes de rebuig o d’acceptació, segons qui els consum.

És el que en diem el gust personal de cada individu.

Quines circumstàncies ens han dut a aquestes diferències, a adquirir aquests gustos?

Moltes: Educació, entorn, lloc d’origen, influències pedagògiques, sociològiques, familiars, religioses...i moltes més.

Què és, per tant, la bellesa?

I la lletjor?

Aquesta és també la dicotomia tant conflictiva en l’art, on no hi ha cànons perfectes ni definitius d’allò que és bell i d’allò que és lleig.

Sí que hi ha una tendència general i coincident entre la majoria a l’hora de discernir. Vull dir que hi ha molts conceptes amb els quals hi ha un consens general. Però també és cert, que hi ha diferències notables.

No provoca gaire discussió entre el veïnat, a l’ora d’acceptar que una rosa és una flor bella i que la duquessa d’Alba és una dona lletja, (per molt que la premsa rosa ens digui que està de bon veure).

Per més que s’airegin tòpics justificatius com “Sobre gustos no hi ha res escrit” “Para gustos colores” o “hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes”, hem d’acceptar que hi ha un acord general sobre alguns conceptes elementals.

El que a mi sempre m’ha cridat l’atenció són les diferències. I sempre obtinc la mateixa resposta: “Si tothom tingués els mateixos gustos, això seria un altre món, un humanitat uniformada, avorrida ...monòtona, en fi, impossible. El model de la novel•la d’Huxley, per exemple”.

Dit això, ara hem de parlar del nostre comportament a l’hora de parlar de gustos. Generalment pequem de massa estrictes i aleshores, ens tornem irrespectuosos amb els gustos dels demés. És quan utilitzem l’estil despectiu vers allò que difereix de les nostres preferències: “Això no val res” És una merda”. Ho diem inconscientment. Hauríem d'emprar una altra conducta, la correcta: “A mi no m’agrada”.

De totes maners, ens costa acceptar els gustos dels demés i, sovint, fem conxorxa amb els que pensen com nosaltres i en fem burla.

Un amic em deia que expressar els teus gustos, en tota mena de temes, fa que els demés treguin conclusions i es formin una opinió de tu que en molts casos pot ser negativa. Ell diu que opta per no despullar-se gaire davant de desconeguts o de gent de poca confiança. A mi això m’ha fet reflexionar i donar-li la raó.

La manifestació, per part d’algú, de les seves preferències, de vegades, m’ha fet canviar el concepte que tenia d’ell o ella abans d’una conversa.

Us ha passat a vosaltres?

És un tema molt interessant. Per exemple, una persona que us confessa unes idees polítiques oposades a les vostres, algú que t’alaba un llibre, un quadre, una obra de teatre, que a tu t’han semblat infumables. ¿T’han fet variar el concepte que en tenies d’ella, abans de les confidències? A mi sí que m’ha passat. Malgrat que he sentit, tantes vegades,al llarg de la meva vida aquesta frase: (Un altre virus tòpic)  “Totes les opinions són respectables”.

Però  que aquest és un altre tema. Creieu que “TOTES” les opinions i els gustos són respectables? Jo em declaro, com diu l'inefable  “Chiquito de la Calzada”, un “fristro pecadol de la pradera”.