Ergo...
Com diu Michel Houellebecq en algun indret de la seva polèmica novel·la, Les particules élémentaires,: ”Quan un considera el passat, sempre té la sensació -probablement fal·laciosa –d’un cert determinisme”. És el meu cas. Sóc un addicte al passat, i quant més vell em faig, més. Com diu l’escriptor francès, això fa que m’hagi tornat determinista en gran mesura. I sé que potser és una fal·làcia pensar que “tot està escrit”, programat. Des del meu agnosticisme, aquest TOT, que no acabo d’identificar, i que ens embolcalla, crec que ja sap, per endavant, tot l’argument del conte.
Mireu sinó: Des de la nit de les civilitzacions no s’han pogut aturar les guerres. Ergo, hi ha d’haver guerres. Encara hi ha corrupció ,cap administració se’n salva. Ni el fill del nebot de Lluís Millet, ni alguns regidors de l’ajuntament de Calafell i rodalies, per posar uns exemples propers. Ergo hi ha d’haver corrupció.
Hi ha terrorisme (Eta ha tornat a assassinar), per més que ens diguin que l’extingiran. Ergo hi ha d’haver terrorisme. Milions d’habitants del planeta es moren de fam. Ergo hi ha d’haver fam. En el meu passat he vist guerres, corrupció, assassinats, fam, violència de gènere. I per més que he cantat amb Raimon, “Diguem no”, seguim igual. No podem per més que caure en el determinisme. Em miro el meu net de dos anyets. Penso en el 2070, quan tingui la meva edat. Ell, com jo, possiblement , haurà lluitat per evitar “tots els mals de
Avui estic molt depressiu, pèssim. És la xafogor, com cada any.
J. Mèlich (publicat el 07/08/09)
3 comentaris:
...ergo, a l'estiu hi ha d'haver dies xafogosos. :)
Déu ser molt difícil quan, com bé dius, quan hi son des de l'inici de les civilitzacions i ningú ha gossat aturar guerres, corrupcions i d'altres varis... Qué ès el que es pot fer: continuar pensant i lluitant per que això no passi. Tot i ser una batalla gairebé perduda, no es queda altre.
Cogito ergo sum, pese lo que pese, te guste o no. Y tú igual y el vecino más de lo mismo, con xafogor o sense, con Houellebecq o sin él. Misántropo o Filántropo, segúnn la marcha, según el calor, según la retención de líquidos, según el hambre, según la sed, según lo que siga en línia directa o indirecta. Teléfonos rojos que marcan un no sé qué. Cancioncita que retumba los timpanos vírgenes de Bisbales y Bautes o tambíen con ellos. Que a la xafogor un glaçó en el eje que sustenta los cinco sentidos, vete a saber donde es, pero funciona.
Publica un comentari a l'entrada