divendres, de juliol 03, 2009

Un home lliure


I un gran escriptor.

(Foto de J. Vicens)


A la biblioteca hi tinc una col.lecció de la revista Destino des de l'any 73 fins el 80 en que va deseprèixer.
Allí hi vaig descobrir la literatura de'n Porcel.
Ha mort d'un tumor cerebral quan semblava que ja havía vençut la malaltia. Com sempre, no m'extendré gaire ambel relat de la seva vida ni amb la seva obra. Tots els mitjans de comunicació en van plens i també hi ha Internet per acabar de posar-nos al corrent d'aquesta gran personalitat de les lletres catalanes.
Només vull esriure sobre la meva minsa relació amb en Porcel. Com dic, el vaig començar a llegire la Revista Destino que ell va dirigir els darrers anys. en aquesta revista, que era un referent de la cultura catalana i espanyola, en els anys del franquisme, hi podem trobar a Dionisio Ridruejo, ex falangista, josep Melià, diputat en la transcisió, Josep Pla, Salvador Espriu, Salvador Dalí, Francisco Umbral, Carles Barral, Cesar González Ruano, Jordi Pujol, Miquel Coll i alentorn, Miguel Delibes, i un infinit etc....Es pot dir que els millors escriptors catalans i españols de l'època van passar per Destino.
Més tard vaig llegir les novel.les de Porcel "Difunts sota els atmetllers en flor", "Els Argonautes" i "Cavalls cap a la fosca"...
La darrera va ser la que em va relacionar una mica amb ell: Vaig assistir a la presentació de la traducció d'aquest llibre. Era a l'Hotel Magestic i presentava el llibre en Francico Umbral.




Com podeu veure vaig acostar-mi per demanar que me'l signés. Vam creuar pocs mots, però molt al contrari del que els periodistes solien dir, amb mi va ser molt afable.

Anys després, aquí a Calafell, va donar una conferència a la biblioteca Ventura Gasol. Vam tenir un debat una mica calent. Ell aleshores pertanyia a l'estaff de'n Jordi Pujol i era president de la Mediterrània un invent que no sé on para. Vam discutir de l'etern problema : els artistes "oficials" i els ofsiders...
També vaig ser testimoni, amb alguna conversa amb J. Marsé, de la seva virulenta antonomàsia.
Però deixem-ho.

Ara el que cal és engrescar a la gent a llegir Porcel, un dels millors escriptors en llengua catalana, de la història.

1 comentari:

Miquel Casellas ha dit...

Mals dies per la música, pel cinema i la literatura.