divendres, de juliol 24, 2009

En un lugar de la Mancha...




Versió de You Tube,resumida per a TV

Un amic meu, en Bandini m'acaba de fer un magnífic regal:
Un parell de DVDs amb tot el "Quijote", tot, llegit per Camilo García, un locutor de magnífica veu.
Potser amb axagerada petulància, molt sovint, em vanto de ser un dels pocs catalans que ha llegit el Quixot sencer. Perquè hi ha molta gent que diu haver llegit aquesta gran novel.la, i només coneix, perquè n'ha sentit parlar, quatre capítols, els més sonats, i ha vist alguna de les moltes películes dedicades a l' "Ingenioso Hidalgo".
Conec bé la novel.la, la mare de la narrativa moderna. I ho dic perquè el professor de gramàtica , de quan feia el Batxiller, mossen Salvador, rector del meu poble, ens feia analitzar "El Quijote"pàgina per pàgina: Anàlisi Sintàctic, morfològic i literari.
Cervantes va ser un dels millors cultivadors del gènere picaresc i treballava les metàfores i els símils amb mestria. Només, a l'arrancar el primer capítol, ja podem assaborir la seva genialitat:

"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda...".

I ara jo, pobre de mi, quin regal li hauré de fer al Bandini?
Alguna cosa barrinarem. Perquè el dropo es fa esperar per a seguir els nostres "diàlegs de cronopis".
De moment a gaudir amb els records del "Caballero de la triste figura".
Gràcies Ramón.

Si el voleu escoltar tot el Quixot, feu clic aquí:


11 comentaris:

Trini González Francisco ha dit...

I jo que fa la tira que el tinc "desadet" a la petita llibreria del dormitori... i que em fa com una mena de mandra més descomunal que gegantina, començar a llegir-lo...
potser si l'escolto...

Això sí..., els dibuixos animats els vaig veure tots! jejejje...

Sonia Mirambell ha dit...

Ostres, forma part d'aquesta majoria que no ha llegit més enllà, a l'escola amb varen donar com a deures però no tot, quiá!
Ara rellegint les frases que hi has posat...molt bones per cert, descriptives i amb sobrecoll la nostàlgia..., sorgeix la temptació de.., però hi ara!, impossible massa llarg, recordo que alguns capítols dels pocs llegits, amb va ser enfarfegós. Bon obsequi el del teu amic!
Coincideixo amb Trini !

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Qué delicia leer el cuestionario que le hacen este viernes pasado en el Diari del Baix Penedès. Cualquiera que haya comprobado su melichcentrismo podía imaginarlo. Pero por si quedaba alguna duda, gracias por aclarar que a usted cuando le gusta de verdad ese periódico es cuando publican artículos suyos.

No sé puede negar que es usted un "boques", al menos por lo que refiere a la claridad. Eso no puede discutirselo nadie.

Aura ha dit...

Noi, que guapeta l'entrada. Segur que a més d'un li ha passat per el cap la cançoneta de la serie. Ara si que veig que hem faig vella jajaja...

Per cert, ja que parles dels diàlegs, on son aquelles doctors que remediaven aquelles enfermetats tant a l'ordre del dia?
Molts encara no estan curats i d'altres han agafat nous virus-mediatics. El més estès es que "estamos en crisis".

Salutens

el mèlich ha dit...

Sí aura tens raó.
Deu ser per la calor o per altres afers més estressants.Però el Bandini se m'ha endropit. Tu ho deus saber millor que jo...(he,he,he)
Però tranquila, ara em posaré en feina i mirarem de posar remei a un topic-virus molt comú.
ja ho veuràs.
Una abraçada.
Mèlich
El Bandini m'ha promès un nou tema de diàleg, per aquesta tarda.

Mon ha dit...

la segona part del Quixot diuen que es va escriure a Tarragona i corre el rumor que va ser El rector de Vallfogona amb seudonim de Fernando de Rojas

el mèlich ha dit...

Hola Aura,
la cosa és als fogons...estic preparant el diagnòstic d'una dolència mot stesa entre els tòpics moderns.
Després el diàleg.
és que aqusta vegada en Bandini ha posat el llistó molt alt.
Mon, veus, aquesta no la sabia. Al voltant dels mites (El Quixot n'és un) s'ha fet còrrer molta tinta. El cas ´s poder gaudir finalment d'aquesta joia universal. L'hagi escrit qui l'hagi escrit, el rector de Vallfogona o el meu veí el Jaumet.
Una abraçada i gràcies per la visita.
J. Mèlich

Aura ha dit...

Oido cocina Mèlich.
Esperarem a veure que en surt, entre enfermetats i diàlegs, però ara no t'adormis al llorer. Ja sé que l'estiu és feixuc, el temps un plis-plas i més coses, però tot i així esperarem...

Salutens

Mariano José MelaAgarra (con la mano, por supuesto) ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Trini González Francisco ha dit...

Ohhhhhhh...!!!

Déu meu! Déu meu! Ha dit "polla"! Ha dit "polla"!!!!

Trini González Francisco ha dit...

XD