dimecres, de juliol 01, 2009

Cròniques d'anar per casa

Sant Pere era un bon home?...


Com que la festa Major d'enguany no mereix cap comentari especial perquè ha fet honor a la crisi i ha passat sense pana ni glòria, parlarem del nostre patró: Sant Pere.




Aquastes notes historiogràfiques, les dedico a aquella gent que defensen el cristianisme com a cosa nostra i desprecien altres religions a les quals titllen d'importades.
Seguiu la biografia de Sant Pere i veureu d'on provenia.I nosaltres i tants llocs més de la Mediterrània el tenim de patró.
L'Esglèsia catòlica que durant tant segles va ser l'únic mitjà de comunicació(Mas media) ens va encacar a Sant Pere i als demés apòstols a base de publicitat cristiana. Cap dels personatges de la Bíblia era íber (de la Península de l'Ebre)...






Pere (abans es deia Simó) va ser elegit per Jesucrist com el cap dels seus apòstols i successor seu. Va nèixer a Cafarnaun, un poble de la ribera del llac de Tiberiades(llac de Galilea, llac de Genesaret o llac de Kinnere) . Era pescador i va dubtar quan Jesús el va incitar a posar la barca al mar i seguir pescant. És el día històric que la Biblia anomenat de la "Pesca miraculosa".

Quan va demanar perdó al mestre per la seva desconfiança aquest li va dir:

"No tinguis por. Des d'ara seràs pescador d'homes" (Lc 5, 10).

Però s'ha de dir també que Sant Pere va ser un endollat de Déu(enchufado). Sí, perquè l'apostol va resultar ser un Judes descafeinat, però traïdor, com el pobre Iscariot.
Tots els Evangelistes ho expliquen sense que els hi caiguin els anells (Si és que en duen).
Com sempre, en la vida, és questió de caure bé o malament amb els qui manen. I Jesus també tenia favorits. El que ens ha quedat amb més ressó és la parrafada de la successió

Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia! (Mt. 16,18)

Però, llegiu el que va fer el cagat de Sant Pere:

66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:
--Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.
68 Però ell ho negà:
--No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.
69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:



Caravagio: La negació de Sant Pere

--Aquest és un d'ells.
70 Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:
--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!
71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home de qui parleu!
72 A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I va esclatar en plors.

(Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)


Sí, sí...llàgrimes de cocodril.

2 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

I tant que si. no crec que hagues fet mai de politic, almenys a calafell

Mariano José (de Larra, por supuesto) ha dit...

Señor Casellas,

sus comentarios cada día denotan mayor ignorancia. Que San Pedro nunca hubiera hecho de político? Pues si fue el primer jefe de una organización que ha mandado durante la mayor parte de los últimos 2.000 años.

Hala, siga usted tocando la guitarra, pero lea un poquito más