dilluns, de juny 15, 2009

Actituts humanes



Sí, però…

Un, que ja ha trepitjat tant fang i aguantat pluges i vents, sols i serenes, té una bona col·lecció d’actituds humanes al calaix de la vida.
Quan em poso a parlar amb algú, amb quatre frases del meu interlocutor/a ja sé per on aniran els seus trets. De vegades amb una paraula n’hi ha prou. I, per fer-vos-ho més “xiripitiflautic”, us diré que hi ha cops que no cal ni que parli. És el cas dels polítics. Què m’ha de dir el personatge que porta unes sigles a les alforges?

Avui m’ocuparé una estona dels qui, encara no els has proposat una opinió, es despengen amb el “sí però”.

- Fulà/na sembla una bona persona...
- Sí però, no te’n fiïs...
- Si no me’n puc fiar no deu ser tan bo com sembla.
- No, no, no em facis cas, però…

No hi a gent perfecta perquè la perfecció no existeix. El marbre més polit sempre té una tara. Hem de jugar pels espais del mig. Sense extremismes.







Li dic al meu amic “realista” que no s’ha de matar tot el què és gras i m’enfilo amb aquell rosari de tòpics de la vinya del senyor i altres collonades. Però no el convenço.
Sempre em surt amb el “sí però...”
A mi ja m’escama tot això.
Quan em diuen “sí però”no en faig una sola lectura.

En primer lloc, aquesta expressió pot ser signe d’enveja. Si parles d’algú que triomfa, sempre trobes “sí però” ...En la secta femenina especialment. Si els hi mentes una dona maca, sempre sorgeix “Sí però... té el cul molt gros...”
Més amunt, ja he apuntat el tema de la bonhomia. Sembla ser que al veïnat no li agrada que hi hagi bona gent. Aquesta seria una altra lectura.
En tercer lloc, hi poso el fanatisme, tant en l’àmbit polític, en l’artístic o en l’esportiu.
Els fanàtics són la fauna més perillosa. Encara que el defensa nostre trenqui la tíbia i el peroné d’un contrari, dins l’àrea, direm “sí però, ha esta provocat”...Si el contrincant polític ha guanyat les eleccions, sempre surt el “si però... nosaltres hem sumat un escó més que l’any passat...”
Fa poc, parlant amb un bon amic, al qui li tinc molt de respecte,va sortir el tema de l’AVSU (Associació de Veïns de Segur i Urbanitzacions). Que com podeu comprovar en el seu anagrama no hi surt la paraula Calafell. Hi podrien haver afegit una C i tots contents. Però no, no ho han fet perquè potser sonaria massa comunista (AVSUC).
Són gent que a mi, de moment, em cauen bé. No els conec personalment. Sembla que han revolucionat una mica la política municipal, amb idees, propostes i mogudes reivindicatives.
Doncs com deia, el meu bon amic, davant del comentari “semblen gent molt engrescada i es mouen força”, em va endinyar el “si però... aquests van per a entrar a la casa gran, ja ho veuràs, tenen tota la pinta d’un nou partit”. “Ep”, vaig fer jo.
Ja hi som. “El gozo en un pozo”, que diuen els castellans.
Hauré d’estar en guàrdia, a veure si el “sí però” del meu amic te fonaments.

Us ha agradat aquest treballet?
-Sí, però...


Imatge:http://www.catdem.org/cat/blogs/cultura/img/PerisSiNo.jpg

2 comentaris:

Sonia ha dit...

M'agrada, es sincer i molt proper.
No arreglarà en res el que digui que AVSU, no es constituirà amb un partit.
Per allò del si però...
I..Mèlich a alguns de l'Avsu si que ens coneixes, per lo menys de haver-nos presentat, perquè com tot el conèixer quelcom, dur molt de temps, tot i així...

Cachi ha dit...

Coi, ara que treus aquest tema, l'altre dia trapinejant pels teus links, vaig treure el nas per aquesta web que tenen aquesta AVSU i semblava tot normal fins que vaig quedar sobtat d'una iniciativa que proposen. Demanen que la gent es faci un carnet (donant un munt de dades personals i pagant una quota anual) i així podran disfrutar de descomptes en certs establiments col·laboradors per tal de superar la crisi,... la majoria son bars, restaurants,... Sembla una bona intenció, però vols dir que aquest tipus d'accions fora de l'administració, no vorejen la il·legalitat? jo diria que si, però,...