Des de la nit dels temps ha estat considerada el melic del món. Aquí s’hi han bastit la major part dels fonaments de la cultura universal i les trifulgues polítiques i religioses més sagnants de la història. No es poden obviar civilitzacions importants dels territoris de l’Est o de l’Àfrica. Tampoc el neoimperialisme Nord americà.
Peró el centre de la simetría (Aedium compositio constat ex symmetria. "Vitruvii De Architectura")* que ja anomenaven els emperadors romans, ha estat Europa. L'etimologia del seu nom per a alguns especielistes vol dir Occident (On es pon el sol)
El diumenge tenim eleccions de diputats al parlament europeu, la U.E.
Llegeixo en el bloc de l’amic Miquel Casellas, la poca il·lusió que hi ha entre el veïnat per anar a les urnes.
Jo aniré a votar. Sóc dels que penso que el poble, en aquest cas, s’equivoca fomentant l’abstenció.
Ara no és hora de comentar aquest fenomen que cada dia es fa més palès.
Només un parell o tres d’apunts de reflexió:
Els polítics no han sabut engrescar el personal. Fa temps que han fracassat en l’intent. En lloc de parlar-nos de les avantatges d’entrar cada vegada més a Europa, s’han dedicat a tirar-se els plats pel cap, a insultar-se fins l’esgotament i a intentar demostrar el dolents que són els opositors. Hi ha, naturalment, honroses excepcions però han quedat ofegades per l’estil barroer de fer campanya, dels dos grans partits prepotents que campen per l’estat trepitjant a tort i a dret.
No s’ha explicat a la gent la necessitat cada vegada més palesa d’integrar-nos en aquesta unitat continental.
No s’ha dit què ha significat per a Catalunya i per a Espanya, el fet de pertànyer a la Unió Europea.
No s’ha dit on fóra ara la pesseta si no haguéssim entrat en l’espai de l’Euro. No s’ha aclarit res de la pasterada de milions que ens han arribat d’altres països de la Unió.
Tampoc han sabut explicar a la joventut ni les avantatges culturals ni les probabilitats professionals que es poden trobar en els diferents països veïns.
En fi, que la majoria d’habitants de casa nostra som uns analfabets en política europea. Pensem que Europa encara comença als Pirineus. Ignorem que si no és fent-nos forts dins la U.E., no serem res.
Per acabar, una curiositat.
Se m’ha encarregat fer una dramatúrgia per la representació de les nits Ibèriques, a la Ciutadella. No sé si me’n sortiré . Doncs bé, acabo de rebre uns apunts del nostre gran historiador Joan Santacana per poder treballar el tema amb el màxim rigor històric.
Una de les seves anotacions diu:
“En aquell temps (dels Ibers) els Pirineus no era una frontera sinó un lloc de pas...”
Ja veieu, potser ens hauríem de posar a aprendre quelcom “pràctic” i important dels nostres ancestres i no jugar tant a veure qui la té més grossa.
*http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2914
Imatges:
http://terraeantiqvae.blogia.com/
http://enciclopedia.us.es/images/8/8e/Bandera_de_la_UE.png
3 comentaris:
A veure que passa tot plegat.
El Ayuntamiento le ha hecho un nuevo encargo... Ahora entendemos algunos porque les da usted tanta caña. Para que le vayan cayendo peladillas, como si esto fuera una primera comunión.
A veure que passa tot plegat?
Crec que res de res. Ja s'han encarregat de desil·lusionar als votants i sobretot a la joventut, i no parlem dels que s'hi presenten que encara fan venir menys ganes de votar.
Jo de moment no camvio un dia de descans, sol, platja o el que hem vingui de gust per cap d'aquests mequetrefes. D'avui en diuen dia de reflexió jajajaja..., uns ja saben que votaran, altres es decidiran entre les cortinetes o no del col·legi electoral, els altres ja tenen plans de fa dies... com s'ha d'anar així? algú, si vol, que m'ho expliqui, però que tampoc s'hi esforçi.
Sobre les eleccions ja veus, sobre els energúmens callaré per educació.
Salutens
Publica un comentari a l'entrada