"...Dado que desde que hay hombres, ha habido también, en todos los tiempos, rebaños humanos(...)cada uno lleva ahora en sí, innata, la necesidad de obedecer... " (Friedrich Nietzche, Más allá del bien y el mal)
Potser no és aguesta la paraula. Potser el que vull exposar és una de les facetes de la por i seria millor expressar-ho amb algun dels seus pseudònims o símils més suaus.
Potser havia de dir temença, temor, covardia, respecte, i, amb un to més col·loquial, “cangueli”.
Qualsevol d’aquests paradigmes em val. En direm POR i anirem per feina.
La por que avui intento estudiar no és tampoc terror al dany físic, a la pèrdua de llibertat, ni a cap càstig dur vers la nostra integritat. No. 
La por a que em vull referir és una herència del subconscient col·lectiu que fa que el veïnat temi “represàlies”del poder establert, unes represàlies en forma d’efectes indirectes en la seva vida social i econòmica, dins de la col·lectivitat
No sé d’on pot venir aquesta por ancestral que pateix el poble. A casa nostra, pot ser una seqüela de la guerra civil. I encara dura? També pot ser l’herència de la nostra educació judeocristiana que sempre ens parlà d’un Déu venjatiu, que ens estimava molt, sí però que “té una maça que pega i no amenaça”.
He dit en el subconscient col.lectiu.
A casa meva vam passar aquesta por. En un principi va ser terror. El meu pare va combatre en l’exèrcit republicà i va veure la mort a dos dits del clatell. Això va fer que, en la post guerra i en els anys del franquisme, a casa hi tinguéssim la por a dispesa.
“Això no ho diguis” “Ves amb compte al parlar” “Això et pot costar car”. Sempre hi havia l’ombra del càstig surant damunt nostre.
Pel què fa a les represàlies, amb els anys, es van anar suavitzant. Va amainar la revenja directa i de vegades violenta però en van quedar els solatges.
Afusellaments del 2 de maig, F. de Goya (Madrid Museo del Prado)
Tornant al tema. Fets, com el que acabo de descriure han estat els que han propiciat aquesta por col·lectiva que, encara avui, en ple segle XXI,cueja.
Molta gent pot pensar que exagero: “Avui ja no hi ha vencedors ni vençuts” “Tot allò està enterrat” .
Jo dic: “Sí, però hi ha el poder” que a part de corrompre a qui l’assoleix, li dona força i “legitimitat” per actuar contra el poble, si aquest intenta fer “el beneit”. El poder pot tapar moltes boques i pot fer molt mal, moral i psicològic, a aquell que surt de la quadrícula (paraula genial, emprada sovint pel meu amic Albert Compte).
"El crit" d'Edvuard Munch (1893) El poble té por. Això sona tètric, apocalíptic, però és cert.
Un bon amic meu, fa pocs dies, em va escriure en un mail privat: "Tu tira endavant Mèlich fot-los-hi canya (Es referia al govern municipal) que hi ha molts veïns que estem amb tu. Jo no escric perquè tinc molt per perdre i com comprendràs...”
De moment vaig somriure, amb la cara de babau que em caracteritza, però quan vaig tornar a la terra, vaig dir: “Collons i jo? Jo no hi puc perdre res? Llavors vaig descobrir que sóc un “jilipolles” (permeteu-me l’expressió en castellà perquè en català no n’he trobat de tant expressiva). No us sembla que aquest amic meu té por?
I ja per acabar: Ara Internet ens ha fornit d’aquest magnífic instrument de la llibertat, com és el bloc. Però es pot comprovar que la majoria de comentaris que es reben, ho fan des de l’anonimat. No hi ha excuses. Encara que sigui més fàcil comentar amb l’encapçalament d'”anònim”, no és obstacle per a no firmar els escrits, amb el nom real. Per què tants anònims? Per por. Encara no ha arribat el dia que la gent tinguem collons de dir-nos les coses a la cara.
Alguns encara creuen (Innocents) que “tenen molt per perdre”. Així és com medra el poder.
Imatges:
http://paraisosuricato.blogspot.com/
http://www.ciudadredonda.org/spip/imprimir.php3?id_article=246
5 comentaris:
Arguments n'hi han per tenir por (o al menys, respecte). Recordo com un agent de la policia local va estar rebent anònims i ho va denunciar. Fins i tot hi va haver un judici a un alt càrrec (en paraules adaptades de Cervantes, "de cuyo nombre prefiero no acordarme") per suposat intent de....
Ara fa uns dies, una tècnica municipal que va aixecar polseguera no fa gaire mesos, explicava a algun bloc que rebia multes constantment quan el seu cotxe pràcticament no es mou de casa.
Fa que pensar... si.
És trist perquè la situació d'aquesta noia i la por que té l'estan tornant boja...fins i tot l'han obert un expedient disciplinari per fer declaracions contra l'Ajuntament...
El pitjor de tot això, que hi ha gent que recolza aquest poder; no sé si perquè també tenen molt a callar o perquè se'ls gratifica.
Mélich,com humans que som es normal que en determinades situacions personals no s´ataqui a una autoritat amb comentaris que la poden enforiscar i consequenment fer pendre alguna decisió, desde el poder que ostenta,en perjudici del negocis del primer,sobre tot quand l´actividad dels mateixos depenen sobremanera del seu poder.
No crec que aquest sigui el teu cas, però de no ser així,et recomano que tinguis cuidado. Un amic. Notiu
PD. No es por, amic, es prudencia
A totes les cases es couen faves i en la dels regidors i el Sr. Alcalde també.
El fill de l'alcalde va com un boig amb el seu golf per la platja de Calafell i no comentaré més coses...i aquesta Setmana Santa no es va emportar a una noia que estava baixant al seu nen del cotxe perquè Déu no va voler...Per tant, el poder és el poder, però la justícia amb proves també!
Per tant, no solament han de tenir por i prudència els ciutadans, els polítics i la família d'aquests també.
Hola Clara,
No sé si és perquè no t'expliques bé o perquè jo sóc una mica justet.
Em sembla que no t'he entès. No fas honor al teu nom.
També pot ser que no hagis entès el meu missatge.
Què té a veure el fill de l'alcalde amb el temor (por) del veïnat en dir les coses clares?
i què hi té a veure la justícia?
Si m'ho vols aclarir, em faràs un favor.
Clara et demano que em diguis les coses "clares".
També espero que acceptis la meva ironia, res més lluny de cap intenció d'ofendre.
Salut!
Mèlich
Publica un comentari a l'entrada