divendres, de març 27, 2009

Tomàs Cachinero dixit

En el post anterior, he escrit que no calien comentaris.Ara us demano mig litre de comprensió per mostrar, deshonestament, la meva vanitat. Només mig litret.Suposo que haureu llegit el comentari de l’amic Cachi (Tomàs Cachinero). Doncs em vull permetre el luxe de reproduir-ho aquí tal com crec que es mereix.
En la nostra darrera visita a l’Argentera, vaig fer de guia del nostre amic perquè era la primera vegada que visitava aquest racó del Baix Camp.
He de dir que mai he fet de cicerone tant a gust. En història, art i tradicions, el Cachi i jo compartim els gustos i la passió. Mentre passejàvem pel poble o per la muntanya, cada detall, cada arbre, cada pedra, li despertaven l’interés i em demanava que li fes cinc cèntims de cada cosa.
Un autèntic plaer poder mostrar a amics com el Cachi, aquest modest racó de món on Déu hi va perdre les avarques.
Llegiu el seu comentari:

L'Argentera significa "Terra d'Argent" però a banda dels solatges de memòria de tots els pobles, ho es també de bona gent, com la familia Mèlich-Bolet. El tracte, l'estància i els bons aliments no tenen paraules. Poques vegades es pot gaudir d'un gran ciceró com el Mèlich. Cada racó, cada revolt, cada portaló de fusta, tancat enmig d'un antic carreró empedrat, amaga en silenci el que fou, no fa pas tants anys, la vida d'un poble com en tants i tants d'altres indrets. El forn, l'escola, la fàbrica de sabó,...tot dorm, inconscient fins i tot de la ressaca immobiliaria que es viu a pocs quilómetres. Molts d'aquests pobles s'han deslliurat de la pressió urbanística i per això ara els podem gaudir. No em deixaré pas l'excursió a la bassa, a Escornalbou i a Santa Bàrbara, de bàrbara pujada, eh Mèlich??? he,he... Un indret amb molta història i unes vistes fantàstiques, fins i tot el rei Alfons XIII va pujar fins aquella petita capella dalt del cim. Certament, un cap de setmana ben aprofitat i ben acompanyats. Així doncs, us recomano que visiteu l'Argentera, descobrireu tot un món. Ah, i si trobeu "la costa" això voldrà dir que sou a Can Mèlich, acollidor i meravellós racó.
Una abraçada!!! Att,Tomàs

4 comentaris:

Sonia Mirambell ha dit...

Tens la sort que d'altres no tenim de haver nascut amb un poble preciós, que el pas del temps, segurament per la seva ubicació no s'ha vist sotmès als canvis urbanístics, propis d'altres indrets, la teva "vanitat" queda compresa amb l'orgull de poder exhibir sense rubor les teves arrels, d'allà on ets nascut; es maco que ho vulguis compartir, per axó repeteixo quina enveja !
ben/sana eh ?

Sergi Verge ha dit...

El Cachi, com tú, és un tipus sensible i espavilat i per això us enteneu.

A més, el teu poble (de moment, només conegut per a mí fotogràficament i com a lector del teu llibre, però que ben aviat espero trepitjar), em dona la sensació, que produeix en les persones "humanes" la unió amb la natura, la felicitat i l'amistat que fan que mereixi la pena viure.

Què t'anava a dir ha dit...

És que el Cachi és molt cachi. Naltres a la feina ja el tenim catalogat com un bé humà d'alt nivell i que ha de perdurar durant moltes dècades.

Cachi ha dit...

Ostres Mèlich! que entre tots em fareu posar vermell! he,he,... ho sento, de quan en quan no ho puc evitar i em "desparrafo" de mala manera per plasmar tal com raja uns sentiments que suren al pap.

Merci macus! Una abraçada!

Att,

Tomàs