dissabte, de març 14, 2009

Vestigis casolans



...En la playa de Calafell habia habido, como los pescadores dicen, mucha madera. Durante muchos años, más o menos quando yo nací, se contaron entre cuarenta y cuarenta i cinco parejas de bou (....)El varadero, dotado de un immenso motor, los concentró a uno y oro lado de la casilla donde lo instalaron...

Carlos Barral, Memorias

Quan a La Platja de Calafell es parla de la pesca, om s’imagina que es tracta d’un ofici que es remunta a molts segles enrere. I no és pas així. La pesca és un ofici ancestral, ja ho sabem, però pel què fa a la seva explotació comercial, a Calafell, la vida del barri pescador ha estat efímera. La indústria del peix, com a única font de vida, va durar un segle escàs a casa nostra. És clar que cent anys donen per a molta història.
Va ser, segons els estudiosos, a mitjans del segle XIX que es va desenvolupar l’ofici de pescador en la nostra platja. Calafell era un poble rural i la platja, tret de minses excepcions no es va poblar de barques fins l’època esmentada. A principis del segle XX va tenir el màxim desenvolupament i després de la guerra, cap als anys cinquanta, ja va anar davallant fins la seva extinció a finals dels seixanta.

La barca del Ramon i el Jaumet, els darrers pesacdors de la nostra platja.


El motiu va ser la manca de port en el nostre litoral i el naixement del de Vilanova, on van anar a establir-se tots els pescadors calafellencs. A partir d’aleshores i fins a finals de segle, només van romandre uns quants bots (gussis) que calaven xarxes i venien el peix en la mateixa platja. Eren pescadors jubilats que no podien perdre el seu contacte vital amb el mar. Actualment a la platja només hi ha la barqueta de rems del Ramon del Demus que surt amb el Jaumet de la Salia, els dies que fa bo. La resta d’embarcacions petites estan amarrades al nou port de Segur que, segons tinc entès, es vol recuperar per a barques d’arrossegament i com a nova llotja.
El turisme que va esclatar amb força, a mitjans del segle passat, va substituir el comerç de la pesca.
Calafell havia tingut Llotja pròpia on s’encantava el peix cada dia. I segons l’argot mariner era la platja que tenia mes “fusta” (barques) del litoral
No volia pas explicar la història que molts entesos ho han fet millor que jo. Només volia mostrar un descobriment que he fet aquests dies.
Els pescadors, vinguts de diversos indrets del país, La Cala, Vinaroç, Creixell, Vilanova, Sitges etc.) , van construir a primera línia de mar les anomenades botigues que eren unes plantes baixes que feien servir per guardar els arts de pesca i arranjar les barques. Més endavant aquestes botigues van esdevenir vivendes i el barri es va anar poblant de diversos comerços i serveis per als pescadors que s’hi van establir definitivament.
Es va construir el Pòsit, es va fundar La Confraria de pescadors de Sant Pere i al costat de l’edifici s’hi va instal·lar la màquina per a treure les barques. Era un enginy que funcionava amb motor de petroli (més tard gas-oil). De fet, encara funciona. Tenia unes politges (Currioles) grans on hi corria el cable que arrossegava les barques per la proa. Tant per la part de llevant com per garbí hi havia unes cadenes on s’hi amarraven aquestes politges.
A segona línia, tocant a les cases, també s’hi van fixar unes cadenes (morts) amb una separació de 10 o 15 metres per poder amarrar les barques en cas de temporal, quan el mar arribava a les portes de les botigues.
Avui, en el meu passeig matinal de cada dia, al passar pel trajo de l’Espineta , he descobert que amb les obres del passeig, han sorgit de sota del paviment antic, unes quantes d’aquestes cadenes, que estan fixades amb formigó amb tanta fermesa que una màquina de percussió, se les veia peludes per alliberar-les.
He trucat a l’ajuntament per suggerir que aquestes grans cadenes de mitja dotzena d’anelles cadascuna, es podien salvar i ser mostrades en el futur museu a l’aire lliure que, segons tinc entès, ha d’anar en aquell indret.
Podrien ser un testimoni del tràfec pescador que hi va haver a la nostra platja.

3 comentaris:

Sonia ha dit...

Un bon recull, d'una historia que no es gens llunyana i quelcom he viscut.

I més bona la iniciativa que has pres al suggerir a L'Ajuntament que aquests vestigis de historia, no es perdin.

Trini ha dit...

Espero que et facin cas.
Justament ara, a la Cala, s'està restaurant l'edifici de la vella llotja per a fer el nostre museu del pescador. I dis "justament ara" perquè mira que la indústria de la pesca ha patit temps de penúria, però la cosa pinta molt malament a casa nostra. Ja s'han desguassat unes quantes barques, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball. Tantmateix segurament, miran-t'ho d'un altra manera, igual és el que feia falta, i potser hi han ports carregats de fusta, de ferro i fibra que haurien de seguir el mateix camí. L'excès de captures i la poca cura del mateix mariner ha fet mabé el seu propi tresor.

Anònim ha dit...

Felicitats pel resum.
Crec que Calafell té un passat que ja hem perdut però que hauriem d'intentar mantenir viu. Cal la voluntat de la gent i de l'administració.
L'Alcalde diu que em de mirar al voltant i copiar bé. Doncs bé, apart de l'experiència de La Cala, hi han diverses experiències que podriem tenir com a referent, i en cito 2:

Sant Pol: l'ajuntament i l'associació A TotDrap (http://www.atotdrap.cat/) recuperen i restauran barques tradicionals a vela, i recuperen l’antiga caseta del motor.

Badalona: l'Ajuntament restaura barques de pescadors per a deixar varades a la pltja i recuperar l'antiga imatge de la platja.

Nosaltres tenim un Bot Salvavides que hauria de promoure tot això, tenim una caseta millor que la de Sant pol però que no coneix ningú, teníem més barques a la sorra que Sant Pol i ara l'Ajuntament diu que vol posar un varader municipal però a Segur (sembla que a Calafell treuria espai als estiuejants).

En fí, cal fer molta feina.

Per no parlar d'intentar potenciar un sector turístic sense cap tret diferencial respecte la competència, per exemple a través de les estacions naútiques que ha muntat diferents muncipis (dins els Plans d'Excelència Turística del MITyC que tantes vegades anomena el nostre alcalde).

En fi, moltes fustracions en poques línies.

A veure si surt prou pressió social per fer alguna cosa semblant!