El divendres passat, el PC va dir prou. Misteris de l'informàtica, com els misteris de la vida. Un dia la criatura no rep algun dels estímuls necessaris i la pantalla et fa l'ullet i se'n va.
Ara practico amb el portàtil de la Teresa, la meva esposa. Mai havia posat els dits en un artefacte d'aquests que s'obren com un llibre de dues pàgines i fan la mateixa feina que tot aquell monstre carregat de cables, amb torre pantalla i teclat.
Però, de sobte, premo una tecla que no és la correcta i tot el que he escrit sen va a prendre pel... (Que és el que hara m'acaba de passar). Cerco a l'apartat d'esborranys i veig que hi ha quelcom que s'ha guardat. Ho edito. Per tant, si us trobeu missatges repetits, no en foteu cas, són fruit de la meva poca traça amb el portàtil. Ja em vaig adaptant al nou teclat. El què em porta de taboll és aquest sistema de ratolí. Això de fer rodar el dit dins del quadret, encara no ho he paït. La fletxeta va boja i no la puc dominar. D'aquí venen les apagades de pàgina.
Vet-ho aquí la meva epopeia informàtica.
A veure si aviat em porten el "torpedo" i puc seguir com abans, si no perdo la vida amb el portatil. Ell, pobra bèstia, ja fa el que ha de fer; són els meus dits atabalats que encara van de bòlit... A una certa edat, les adaptacions solen ser feixugues.
2 comentaris:
Mèlich, la pantalla del meu ordinador es queda en pla fantasma (com amb un vel) cada cop que entro al teu blog, no se pas, potser es qüestió de timidesa, però força estrany.
M’alegro que hagis recuperat el sistema del teu PC, perquè noi ! com una torre res, jaja!
Jo utilitzo portàtil i em va de conya, però el faig servir amb ratolí extern, dels ratolins externs de tota la vida XDD
Pep! A veure quan podem parlar per posar el web a punt, ok?
Publica un comentari a l'entrada