El cronopi i les margarides

(Conte per a fames infantils)

“Nolite dare sanctum canibus neque mittatis margaritas vestras ante porcos, ne forte conculcent eas pedibus suis et conversi dirumpant vos.
(Matthaeum 7:6)”, *

Un dia, el cronopi jovenet, enamorat, molt enamorat, caminava delerós per arribar a casa de la seva estimada. Les boletes mínimes de l’aigua de la pluja havien deixat el camp irisat d’espurnes de colors. El cronopi va pensar que el món sempre hauria de ser així de bell. I quan es creuava amb alguna fama o alguna esperança, el cronopi, per demostrar el seu estat de deliri, xiulava, i es posava a ballar tregua i a ballar catala, com els havia ensenyat el Julio, el seu pare cronopi . Les fames posaven el front arronsat i les esperances somreien, com sempre innocents i sense substància.
Mentre avançava a saltirons al ritme del catala , el cronopi va llucar, en un rogle més verd que la resta del prat, una munió de margarides grogues que el cridaven fent dringar el cristall de les gotes de pluja.
Es va acostar a aquell esplendorós descobriment i va restar dret, amb els peus entre l’herba mullada, corprès per la visió de les margarides gotejants. Sense pensar-s’ho, el cronopi va collir un bon feix de margarides grogues i en va fer un buquet per a la seva estimada.
Va seguir el camí del poble xiulant melodies cada cop més belles de tregua i catala.
Va travessar els laberint d’aquell poble, que li semblava tant lleig, demacrat per l' especulació. Caminava abraçat al gran ram de margarides.
Es va creuar amb moltes fames i esperances que se’l miraven burletes. Va trobar els fames poderosos del poble , l’alcalde, alguns regidors, el cap de l’oposició el cap de la policia, el cap del sindicat el cap de l’església, quasi tots els caps. Aquell dia era festa i els fames, els dies festius surten al carrer i se saluden, s’enganyen, es burlen els uns dels altres, s’odien, s’enriqueixen. Per això no ballen mai tregua ni catala ni cullen margarites.
El nostre cronopi enamorat, caminava somrient i oferia margarides a tots aquells fames . Tothom es mirava el cronopi feliç, amb condescendència burleta, estranyats en veure’s una margarida a la mà. Ni sabien què era una margarida. Les seves ocupacions i les seves intrigues no els havien donat temps per saber-ho. Tots es miraven la margarida, l’oloraven i se la menjaven.
Després de caminar entre terrenys afectats i blocs de vivendes no protegides que s’havien menjat el bosc, el cronopi va arribar a una masia petiteta, però lliure encara de la lepra immobiliària. Allí hi vivia la seva estimada. Li va enviar el seu xiulet de contrasenya i la cronopia va acudir corrents a l’arribada del seu enamorat. Es van fer molts, molts petons de cronopi, es van acaronar, i es van posar a ballar la tregua i la catala de la benvinguda.
El cronopi li va entregar el buquet de margarides que li havia quedat després del seu generós passeig pel poble.
La bella enamorada se’n va fer una garlanda per a la seva ufanosa cabellera i la resta la va oferir als porquets del corralet, que els cronopis criaven amb tanta cura.
Es van acostar a la família de tocinets i els van oferir les margarides. A cada garrí n'hi van posar una a l’orella i a la truja, li va fer una diadema de margarides.
Els porquets cronopis van ballar tregua i catala grunyint a ritme sincopat i demostrant la seva joia.
Cap porquet no es va menjar una sola margarida.
El cronopi, una vegada més, va destrossar un tòpic de la Bíblia de les fames. Les esperances no s’ho podien creure, quan el cronopi els hi va contar el fet.
La parelleta de cronopis enamorats van entrar a fer l’amor entre la grogor de les flors –perla* I després van anar comprovant que totes les margarides acabaven amb un SÍ.


*“No doneu als gossos allò que és sant, ni tireu les vostres perles als porcs no sigui que les trepitgin i us destrossin.
** Margarida prové del grec i també significa perla