dimecres, de setembre 10, 2008

Proposició molt honesta

Deixem, per un temps, tot el trasbals polític de Calafell i entrem en el nostre espai lúdic de l’art i la cultura.

Variacions sobre un tema
Ens ho hem parlat amb el meu amic Ramon i amb el lloro eclèctic (que vaig heretar de l’Startús, e.p.d.) i no els ha semblat malament.
La meva proposició és escriure, amb la vostra col·laboració, una sèrie de variacions sobre el mateix tema literari.
En aquest cas serà “Variacions sobre el mateix conte”
Fent un símil amb la música, es tracta de, a partir d’un conte, escriure variacions al gust de cadascú, amb l’estil que es vulgui i amb llibertat literària de generes (Narrativa, poesia, teatre etc...)
Per començar ho farem amb el clàssic, tradicional i popularíssim conte del Patufet.
La variació que escriviu, me la podeu enviar per mail, en document Word adjunt.
Ja sabeu la meva adreça famelbol @yahoo.com . I jo la publicaré, tant prompte com la rebi, aquí en el bloc.
Algunes pautes aconsellables:
1) Es tracta de no sortir de l’argument del conte (encara que s’accepten ficcions derivades).
2) No haurien de ser massa extenses.
3) Poden estar escrites en castellà o català.
4) Poden anar acompanyades d’imatges.

Res més, a fer volar la imaginació i a escriure!
-----------------------------------------------------
Conte de partida.
El Patufet (més o menys el clàssic)

Heus uí que una vegada hi havia una família molt humil però molt feliç. Era un matrimoni que tenien un fill que tothom anomenava Patufet.El motiu d’aqust nom li venia perquè el nen era tan petit que quasi no sel veia. Ell amb els anys , per fer d manera que el notessin els veins, es va inventar una cançó, quan sortia de casa:

Patim patam patum
Homes i dones del cap dret
Patim patam patum
No trepitgeu el Patufet.

Així la gent quan el sentien ja estaven alerta de no trepitjar-lo.

Un dia la mare del patufet, elm va enviar a la botiga a comprar eu cèntims de safrà.
Ja tenim el Patufet, empenyent i fent rodar amb prou feines la moneda, cantant pel carrer, content de poder ajudar a la seva mare.

Patim patam patum...

P erò heus aquí que es va posar a ploure; i no una plugeta fina, no. Va caure aigua a bots i a barrals. El Patufet amb la moneda per paraigües, va córrer pel carrer fins que a les afores del poble va entrar en una horta i es va aixoplugar sota de la primera col que va veure. Alí entre la moneda i les fulles de la col va aguantar el xàfec.
Quan la tempesta va escampar i el sol va treure el nas, el patufet també va treure el seu de sota la col i es va decidir a fer camí cap a la botiga.
Però quin ensurt!!
De repent es va veure embolicat de fulles de col i va rodar cap al fons d’un forat fosc que no sabia què era. Un bou que va sortir del corral veí, famolenc, s’havia endrapat la col d’una xuclada.
Ja tenim e patufet i els seus du cèntims dins de la panxa del bou.
Van passar unes hores i la mara del Patufet ansiosa, tement alguna desgràcia del seu fill.
Va avisar al pare i al veïnat. Tots van córrer pel poble cercant en Patufet
Cridaven desesperats

“Patufet on ets?”
Patufet on ets?”

Després de molta estona de neguit i de recerca, el Patufet, des del fons dels budells del bou va respondre:

“Sóc a la panxa del bou
Que ni hi neva ni plou!"

Aleshores tot el veïnat va rodejar el bou.
“Com traurem el Patufet de dintre d’aquesta panxa?”
La mare, que era la mes llesta, va decidir afartar el bou fins que es fes un gran pet.
I així va ser. Quan el bou ja no podia fer ni un mos, es va fer un pet com una tronada i d’allí entre les fulles de col va sortir el Patufet i els deu cèntims.

I vet aquí un be i vet aquí un bou aquest compte així es conclou.



Imatges infantils, anònimes, tretes de: http://www.eurotales.eril.net/partsp.htm

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Això és amor d'avi

jordi ha dit...

Soc jordi martinez(ex promo-nuñez),
me n´alegro que la Teresa estigui
millor,anims i salutacions.