dimecres, de setembre 17, 2008

Gràcies!!



És la paraula més sencilla però la que conté tot el sentitment més emocionat de qui la diu.
Moltes vegades és paraula de simple compliment, d'altres és plena d'emoció, com en aquest cas.
Estic molt content amb les vostres manifestacions d'ànim per ajudar-nos a sortir d'aquest tràngol.
Us respondré personalment, quan tingui una mica més de lleure.
Hi ha gent, entre els que m'heu escrit, que no conec personalment, d'altres són amics i amigues més propers. N'hi ha que són coneguts ocasionals. A tots, la meva més emotiva abraçada i, de nou, l'agraïment més sincer.
Internet, també té la seva cara humana, amb aquesta immediatesa que et fa sentir menys sol en ocasions com la que nosaltres estem vivint.
La Nena, ha sortit del perill, segons ens comuniquen els metges. Ara cal esperar que la recuperació sigui breu.
De l'ensurt i el drama que hem passat, n'he pogut treure quelcom de positiu: que hi ha tant bona gent que ens envolta.
Sentir-se estimat és una excel.lent medicina. Els vostres misatges han estat l'escalfor que t'ajuda a tirar endevant, fins i tot, en la tragèdia.
Jo al menys ho he sentit així.

La Teresa m'ha encarregat que us trameti, també, el seu agraïment.



Benvinguts a casa, especialment en moments com aquest. Una abraçada àmplia i sincera per a tothom.

Família Mèlich Bolet.

9 comentaris:

Eva ha dit...

Gracies a tu.

Anònim ha dit...

No es mereixen cap gràcies, l'apropament i el pensament solidari ens beneficien a tots, per tant l'eva té raó: gràcies a tu per compartir els teus moments siguin com siguin amb nosaltres. Una abraçada.

Anònim ha dit...

No es mereixen cap gràcies, l'apropament i el pensament solidari ens beneficien a tots, per tant l'eva té raó: gràcies a tu per compartir els teus moments siguin com siguin amb nosaltres. Una abraçada.

Què t'anava a dir ha dit...

Apa ànims i endavant.

Anònim ha dit...

I què esperaves, xato? Qui sembra, recull. Tu has sembrat i ja ho veus ;)
Petonets.

Unknown ha dit...

Ànims!

Sergi Verge ha dit...

La dignitat que demostres fa que els missatge de suport es quedin curts.
Una abraçada,
Carbasses

Lunazul ha dit...

No tienes por qué darlas, creo que lo sabes.

Me alegra mucho saber que Teresa mejora :)

Muchos besos para ambos!

Unknown ha dit...

Hola Pep, abans que res solidaritzar-me i desitjar una bona recuperació de la teva Teresa i donar-vos ànims a tota la vostra família. En casos com el vostre i en els moments mes crítics el neguit es força considerable i tot uns nuvolots apareixen en les nostres ments; ara que tot a passat i encara que l'ensurt trigara una mica mes, un cop la Teresa estigui a la vostra llar es qüestió de gaudir dels petits moments que ens dona la vida i això si...mima molt a la Teresa.

Una abraçada